COVID-19. Mesures de Seguretat a L’Auditori de Barcelona. MÉS INFO

Notícies

27 d'octubre 2022

L'OBC i l'ONE recuperen l'intercanvi ajornat per la pandèmia aquest cap de setmana

L'OBC tocarà a l'Auditorio Nacional de Madrid i l'ONE a L'Auditori.
Juanjo Mena dirigirà la formació catalana amb el violoncel·lista Narek Hakhnazaryan com a solista.
L'Orquestra Nacional d'Espanya serà a L'Auditori amb el seu titular, David Afkham, i el pianista Seong-Jin Cho.

L'OBC i l'ONE recuperen l'intercanvi ajornat per la pandèmia aquest cap de setmana

L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l'Orquestra Nacional d'Espanya recuperen aquest cap de setmana l'intercanvi que es va haver d'ajornar a causa de la pandèmia. D'aquesta manera, l'OBC serà a l'Auditori Nacional de Madrid i l'ONE visitarà L'Auditori, respectives seus de les dues formacions, els dies 28, 29 i 30 d'octubre. Aquest intercanvi estretarà encara més el vincle entre les dues principals orquestres de l'Estat.

L'Orquestra Nacional visitarà L'Auditori acompanyada pel seu director titular, David Afkham, i amb el pianista Seong-Jin Cho. Interpretaran el Concert per a piano núm. 3 de Beethoven i la Dotzena de Xostakóvitx.

Xostakóvitx tindrà també un pes important al programa que l'OBC farà a Madrid, ja que el cellista Narek Hakhnazaryan n'interpretarà el Concert per a violoncel núm. 1. Completarà el programa, que comptarà amb la prestigiosa batuta convidada de Juanjo Mena, la suite Alegrías de Robert Gerhard i la Quarta de Nielsen. Aquest programa el repetiran a L'Auditori el cap de setmana següent. 

Sobre els programes de l'ONE i l'OBC

El Concert per a piano n. 3 de Ludwig van Beethoven obre una d'aquelles ferides en la història dels gèneres musicals que mai no es tanquen i són definitives per al futur. És la culminació de la primera etapa creativa i una obra molt personal que anticipa el camí que seguirà la seva producció. Un inici vigorós, trencador i de gran virtuosisme, dona pas al largo, un passatge d’íntima inspiració i bellesa lírica, que contrasta amb el rondó final. Aquesta extravagància per a les orelles dels vienesos de 1803 és essencial per entendre tot el que passarà després al piano i a l'orquestra.

Una simfonia de marcat caràcter programàtic és la n. 12 de Xostakóvitx, emparentada amb la n. 11, i amb un subtítol (“L'any 1917”) i una dedicatòria (“A la memòria de Vladímir Lenin”) que desfan qualsevol possibilitat de dubte. La seva potència narrativa la converteix gairebé en un comentari simfònic de l'enderrocament del règim tsarista, i la seva projecció plàstica dibuixa, a partir dels recursos que ofereix el dispositiu orquestral, escenes concretes de la Revolució Russa. La literalitat de les cites i referències la converteixen en un testimoni del segle XX i del llegat musical soviètic.

Tota l'ambigüitat, el dramatisme i la ironia de la música de Dmitri Xostakóvitx es despleguen magistralment en el seu primer Concert per a violoncel: una peça emotiva i de gran virtuosisme per al solista, escrita per a Mstislav Rostropóvitx, que la va estrenar a Leningrad el 1959. El compositor rus se serveix d'una orquestra de dimensions reduïdes per teixir un diàleg captivador entre el violoncel i l'orquestra, en què destaca el protagonisme de la trompa.

Alegrías és una suite simfònica basada en temes de Flamenco, un ballet encarregat a Robert Gerhard per la companyia Rambert el 1941, que va condicionar la feina del compositor a la recerca dels clixés espanyols apreciats a Londres. Amb tot això i malgrat la duresa de l’exili, arrodoneix un pastitx simfònic brillant i avantguardista. El caràcter paròdic i l'eloqüència de les cites al jaleo final —l'Himne de Riego i la Marxa fúnebre de Chopin per al toro— converteixen aquesta partitura en un testimoni d’un fort caràcter irònic i crític.

Per a Carl August Nielsen es va obrir una nova etapa creativa a partir de la seva Simfonia n. 4, la més elogiada del seu personal catàleg simfònic: una celebració de la vida estrenada a l'equador de la Primera Guerra Mundial.

Anar al principi