El cicle Escenes, l’espai on interdialoguen la música i les arts escèniques en la temporada de L’Auditori, comença aquest cap de setmana amb l’espectacle Demoledora. Aquest encàrrec de L’Auditori uneix a la directora i mediaturga Sara Serrano, l’actor i creador David Climent (loscorderos.sc), el músic i performer Adriano Galante (Seward) i l’arquitecta i dissenyadora Alessia Schoor.

Plegats, els quatre creadors presenten una proposta escènica transdisciplinar contundent, àcida i divertida inspirada en realitats molt diverses que giren als voltants de l’habitatge digne i no tan digne.

Una peça que reflexiona sobre com habitem espais cada vegada més petits en ciutats cada vegada més grans. Habitacles petits on cada dia ocupem menys espai físic i més espai virtual. Llocs suposadament privats on és conviu amb els sons dels altres com si fossin propis. Parets que suposen més distància que l’oceà.  Cases particulars on és treballa 24/7 per poder viure 24/7. Un contracte fix discontinu amb la mudança constant. L’habitatge digne és una connexió 5G. Però la resistència és i serà demolidora.


La següent cita amb Escenes la tindrem el 2 i 3 d’abril amb la compositora i productora Clara Aguilar, que presenta l’espectacle L’Amour Toujours inspirant-se amb el relat “Amor Odi” de la temporada de L’Auditori.

La peça és un ritual escènic sobre l’acte d’amor; un espai de litúrgia on s’encarnen alguns actes expressats per diferents artistes escènics del seu entorn teatral. L’acte d’amor es allò que neix de l’entrega i l’estima a una idea, una persona, uns déus […]: de la necessitat de donar-se a un mateix cap a allò altre.

Aquests actes d’amor oscil·len entre la individualitat personal de cada artista i la col·lectivitat exigida en la seva ofrena i exposició davant d’un públic. L’Amour Toujours és una meta-cerimònia ja que demana, com el propi acte escènic en sí, una entrega col·lectiva.


El 16 i 17 de juliol veurem la darrera proposta de la temporada amb Desert, en el marc del Festival Grec, que parteix de la peça Timber (2009) del compositor americà Michael Gordon (1956-), obra que va ser estrenada a Espanya per l’ensemble de percussió FRAMES Percussion l’any 2016.

A través d’una nova posada en escena del ballarí i coreògraf Albert Quesada i amb un innovador disseny de so, es proposa una relectura de la peça a més d’una experiència immersiva única.

En paraules de Michael Gordon, Timber “evoca un viatge pel desert”, un viatge que l’espectador explorarà situat al centre del so i de la dansa, transitant per l’austeritat i fiscalitat del material sonor. L’obra musical només utilitza sis simantres de fusta, uns retalls de mides exuberants utilitzats en les litúrgies dels ortodoxos de l’Europa de l’Est. Una experiència estètica que ens farà especular i viatjar per el nostre desert interior i particular.