COVID-19. Mesures de Seguretat per accedir a L’Auditori de Barcelona. MÉS INFO

Atenció:

Per motius derivats de la pandèmia, el director Juanjo Mena substituirà al mestre Leonard Slatkin.

Moviment perpetu

Repertori

    L.V. Beethoven: Les criatures de Prometeu (Die Geschöpfe des Prometheus), obertura del ballet, op. 43 (1801)
    Francis Poulenc: Concert per a dos pianos i orquestra en re m (1932) 20'
    Witold Lutoslawski: Variacions sobre un tema de Paganini per a dos pianos (1941) 6'
    Alberto Ginastera: Variaciones concertantes, op.23 (1953) 24'

Intèrprets

    Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

    Josep Colom i Alberto Rosado, pianos
    Juanjo Mena, direcció
    • 25 € / 35 € / 45 € / 55 €
    • Sala 1 Pau Casals
    • Temporada Simfònica 20-21

    L’obertura de Die Geschöpfe des Prometheus és una de les primeres músiques incidentals de Beethoven. Concebuda per encapçalar el ballet homònim de Salvatore Viganò, ha passat a integrar-se al repertori orquestral com a part del conjunt d’obertures cèlebres de l’autor. Cal dir que la música d’aquest ballet, tot i el seu èxit, va ser criticada al seu temps com a “fragmentada i extremadament complexa”, anticipant en bona part els qualificatius que van acompanyar Beethoven al llarg de la seva carrera.

    DESCARREGA EL PROGRAMA DE MÀ AQUÍ

    Programa

    Poulenc arriba a la fase de maduresa de la seva carrera amb la composició del monumental Concert per a dos pianos i orquestra, obra encarregada per la princesa Edmond de Polignat, una de les principals mecenes de principis del segle passat. El concert combina la influència indefugible de l'univers sonor de Mozart amb la impressió que va causar al compositor la descoberta del gamelan balinès a l'Exposició colonial de París de 1931, present en forma de moviment perpetu al llarg de tota l'obra. Les Variacions sobre un tema de Paganini, del polonès Lutosławski, una de les pàgines més cèlebres del repertori per a dos pianos i orquestra, traslladen la fascinació del compositor pel Caprici n. 24 de Niccolò Paganini i les possibilitats de variació virtuosa.
    A Variaciones concertantes, l’argentí Ginastera elabora, en dotze parts consecutives, un fresc sonor sobre l’imaginari folklòric argentí, fent abstracció dels seus trets més característics. La idea de metamorfosi permanent és el motor d’elaboració compositiva de l’obra, en un procés de generació constant a partir de la transformació de materials preexistents.

    També et pot interessar

    Simfonia zero
    Temporada Simfònica 20-21

    Simfonia zero

    Representacions:
    13 i 14 de març 2021
    Lloc:
    Sala 1 Pau Casals
    Utopia
    Temporada Simfònica 20-21

    Utopia

    Representacions:
    19 i 20 de març 2021
    Lloc:
    Sala 1 Pau Casals
    Debuts amb l'OBC. Festival Emergents Barcelona
    Festival Emergents Barcelona

    Debuts amb l'OBC. Festival Emergents Barcelona

    Anastasia Kobekina i Alexandra Dovgan

    Representacions:
    26, 27 i 28 de març 2021
    Lloc:
    Sala 1 Pau Casals
    Anar al principi