L’any 1900 Enric Granados va instrumentar per a orquestra simfònica la Fugue à 5 de Johann Sebastian Bach, fuga del Clavecí ben temperat, vol. I en do menor BWV 849.

Granados és un dels primers compositors europeus que instrumenta les obres de Bach per a orquestra simfònica, i l’obra va ser interpretada per la Societat de Concerts Clàssics de Barcelona el 15 de maig de 1900 al Teatre Líric, l’antiga Sala Beethoven del carrer Mallorca. La plantilla instrumental no és gaire habitual: una flauta, un oboè, un clarinet, dos fagots, una trompeta, una trompa i quintet de corda.

Aquesta instrumentació pionera en la recuperació simfònica de la música de Bach va quedar oblidada, sense que se’n conegui cap més interpretació posterior. Ara ha estat recuperada gràcies a la partitura general conservada en el Fons Enric Granados del Museu de la Música de Barcelona, i a les particel·les conservades a la Biblioteca de Catalunya, i aquest cap de setmana es torna a interpretar en el concert Bach simfònic dels 28, 29 i 30 d’abril dins la temporada de l’OBC a L’Auditori de Barcelona, dirigida en primícia per Cristian Macelaru. Una oportunitat històrica de conèixer de primera mà la labor d’instrumentació del compositor català i d’apreciar el valor que suposava ara fa gairebé 120 anys el referent de Johann Sebastian Bach.

Joaquim Pena va escriure a Joventut [24-03-1900, p.237] en la crítica de l’estrena: «constituïen la part culminant del programa dues obres del gran Bach, el mestre de tots els mestres: una Fuga per a orquestra que s’executava per primera vegada, hermosíssima com tantes altres d’aquest autor, i el magnífic Concert en re menor per a piano i orquestra de corda, que ja coneixíem».

A més de descobrir la magnífica partitura de Granados, els amants de la música simfònica tindran l’oportunitat aquest cap de setmana d’escoltar preludis, corals, toccates, passacaglia, fantasies i fugues de Bach orquestrades per grans especialistes: Stokowsky, Caillet, Schoenberg, Holst, Respighi i Elgar. Un compositor del qual poques vegades se’n pot gaudir en format simfònic ja que el geni alemany va escriure per a formacions orquestrals més petites: la contundència de la sonoritat simfònica no va arribar fins alguns anys més tard. Però la necessitat dels músics simfònics d’homenatjar-lo o, si més no, de retornar-li una part d’allò que els havia donat en forma d’agraïment musical, és el que ha portat molts autors a orquestrar la música de Bach, a donar-hi la veu i el color de la gran orquestra simfònica, a reescriure-la i reinterpretar la sota els paràmetres d’aquesta gran muntanya russa que és l’orquestra moderna. Tots aquests homenatges sonaran aquest cap de setmana als concerts Bach simfònic que dirigirà Cristian Macelaru.

Podeu trobar més informació al blog del Museu de la Música:
http://ajuntament.barcelona.cat/museumusica/ca/blog/instrumentar-bach
en un text del musicòleg Joaquim Rabaseda, que n’ha preparat els materials.