LA PASTORAL DE BEETHOVEN

La música, més que pintar un paisatge, ens inspira un estat d’ànim de comunió amb la natura.
Beethoven encara es va posar al capdavant d’una orquestra per estrenar la Sisena a finals de 1808. Va ser l’últim cop que pujaria a un escenari. Quan li preguntaven de què parlava exactament la Simfonia Pastoral, ell contestava: “Deixem a cadascú la feina d’imaginar-ho”. Una obra mestra plena de color, sentiment, ritme i passió que emociona de nou cada cop que l’escoltem. Cent anys més tard, Juli Garreta va compondre a l’Empordà la seva Pastoral, un petit poema simfònic amb moltes menys pretensions, però amb el mateix amor per la natura i els ritmes populars. I el violoncel·lista noruec Truls Mørk ens ofereix la grandiosa obra que Prokófiev va escriure amb l’assessorament del mític Rostropóvitx.