Repertori
Ferran Sor: Obertura del ballet “Hercule et Omphale”” (1826) 7’
Wolfgang Amadeus Mozart: Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra en Mi b major, K. 364/320d (1779) 31’
Ludwig Van Beethoven: Simfonia núm. 2 en Re major, op. 36 (1802) 36’
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Maria Florea, violí
Sara Ferrández, viola
Kazushi Ono, direcció
Programa
Els vint-i-tres anys que separen la Simfonia Concertant de Wolfgang Amadeus Mozart (1779) de la Simfonia núm. 2 de Luwdig van Beethoven (1802) abracen, sens dubte, el gresol del classicisme. Aquestes dues obres representen de manera exemplar l’ideal del «bell absolut», una concepció fonamental en l’estètica del tombant de segle XVIII i que encarna, en la música instrumental pura -sense funcions o programes extramusicals-, la fantasia d’una imaginació sonora diàfana, alliberada de jous i al servei només del sublim.
DESCARREGA EL PROGRAMA DE MÀ AQUÍL’època en què Beethoven va escriure la Segona simfonia va ser un dels períodes més amargs de la seva vida. Composta a Heiligenstadt, és contemporània del seu famós Testament de Heiligenstadt, una crida desesperada davant la sordesa indefugible i l’obstacle terrible que aquesta suposaria al seu deure amb la vida, l’art i la bellesa. El mateix élan vital que impregna cada nota de la simfonia beethoveniana sembla sostenir l’arquitectura de l’esplèndida Simfonia Concertant de Mozart, una obra que eixampla els límits de la imaginació expressiva amb un encaix de mitjans que, tot i la seva sobrietat, assoleix una profunditat inusitada.
Encapçala el concert l’obertura del ballet Hercule et Omphale, del català Ferran Sor. Compositor embegut de l’escola vienesa, aquest ballet es va compondre per a la commemoració de la coronació del tsar Nicolau I el 1826.
