Programa
Així doncs, qui és James Blake? Tenim l’enganyosa sensació de conèixer perfectament al londinenc perquè ha fet carrera a base d’exposar els seus sentiments a les seves cançons, però no és fàcil saber amb exactitud de què parlem quan parlem de James Blake. Alguns diran que és aquella atípica estrella pop que s’arrenca a cantar en castellà a duet amb Rosalía; d’altres defensaran que és el crooner afligit que s’alia amb Justin Vernon per competir qui té el falset més emocionant. El que fa és imaginar el futur, revisar el passat o connectar ambdós? A aquestes alçades, no està del tot clar el color de la seva música, en cas que en tingui algun en concret. També hi ha dubtes sobre si és un productor urbà o de beats de dormitori. De fet, és un productor, un pianista o un cantant? Potser és, en realitat, un raper encara que no ho sembli: si ha col·laborat amb Kendrick Lamar, Jay-Z, Vince Staples, Travis Scott i André 3000, serà per alguna cosa. Llavors què, qui és James Blake? Where’s the catch?
El truc, si és que n’hi ha cap, l’ha anat perfeccionant en un temps rècord. Ha aconseguit que no hi hagi un únic James Blake: s’ha berenat el seu propi límit. Abans d’ahir era una peça més del puzzle post-dubstep que va muntar amb col·legues com Mount Kimbie i Joy Orbison, i ara ja pot dir que Beyoncé el va reclutar per al seu icònic Lemonade. Tota una vida condensada en deu anys de creixement en paral·lel a Primavera Sound. 2011, 2013, 2015 i 2019: ja acumula quatre visistes al festival. Quatre són també els treballs que ha llençat fins ara. El més recent, Assume Form, va arribar el passat mes de gener per completar una successió de discos que potser no ha acabat d’aclarir-nos del tot qui és James Blake… però sí ha servit per definir el so d’aquesta dècada que ja és a punt d’acabar sense haver-li vist donar un sol pas en fals.
