DAVID MASLANKA
(Massachusetts, Estats Units 1943 – Montana, Estats Units 2017)
Mother Earth
(Mare terra) – (2003) – 3’
STEVEN BRYANT
(Arkansas, Estats Units 1972)
Ecstatic Waters
(Aigües extàtiques) – (2008) – 23’
I. Ceremony of Innocence
II. Augurs
III. The Generous Wrath of Simple Men
IV. The Loving Machinery of Justice
V. Spiritus Mundi
PAUSA 20’
DAVID MOLINER
(Conca, Espanya 1991)
Such a vivid parade!
Obertura per a banda
(Una desfilada radiant!) – Estrena absoluta, encàrrec de L’Auditori – (2024) – 8′
PIOTR ILITX TXAIKOVSKI
(Vótkinsk, Rússia, 1840 – Sant Petersburg, Rússia 1893)
Francesca da Rimini, op. 72
(1876) – 22′
BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA
marcel ortega, direcció
CLARINETS Natalia Zanón, solista / Joan Altadill / Eduard Betes / Àngel Errea / Juan Bautista Faubel / Victoria Gonzálvez / German Guillén / Montserrat Margalef / Antonio Santos / Joan Tormo / Alexandre Escrivà* / Jorge Iznardo* / Laia Santamaria* / Clara Vilanova* / Rubén Raimundo*, requint / Martí Guasteví, clarinet alt / José Vicente Montesinos, clarinet baix / Alejandro Castillo*, clarinet baix · SAXÒFONS Maurici Esteller, soprano / Dani Molina, alt solista / Marta Romero, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton · FLAUTES Manel Reyes, solista / Elisabet Franch* / Ana Belén Sánchez* / Paula Martínez, flautí · OBOÈS David Perpiñán / Jordi Bonilla* / Maria José Meniz*, corn anglès · FAGOTS Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera · TROMPES Abdó Sancho, solista / Carlos Lizondo*, solista / German Izquierdo / Arantxa Portoles* / Catalina Terrasa* · TROMPETES I FISCORNS Ramon Figueras, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador / Susana Marco* / Javier Rodríguez* · TROMBONS Emilio Almenar, solista / Andrea Escrig*, solista / Francesc Ivars / Francisco Palacios, baix · BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / David Pantín · TUBES Francisco Javier Molina, solista / Toni Chelvi · CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Toni Cubedo · TIMBALES Ferran Carceller, solista · PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens / Vicent Catalan* / Mario Garcia* / Miquel Vich* · ARPA Esther Piñol* · PIANO Jordi Farran* · ELECTRÒNICA Oriol Parés*
DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel
ENCARREGADA Montserrat Margalef
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals
*Col·laborador/a
COMENTARI
per Àlex Fernández
La de Francesca da Rimini és una d’eixes tragèdies moralitzants sobre amants adúlters condemnats que tant encisaven els artistes romàntics. Dins de l’àmbit musical hi ha hagut aproximacions molt diverses, però és al poema simfònic de Txaikovski on s’inclou un dels solos per a clarinet més bells que s’han escrit mai. Les tres obres que l’acompanyen reten homenatge a la música americana per a banda.
Mare Terra es troba entre les obres més concises del catàleg de David Maslanka, autor reivindicat en les programacions de la Banda Municipal de Barcelona dels darrers anys. En consonància amb la vessant espiritual que sovint incorpora l’artista en les seues partitures, la peça que obre el concert fa una crida a salvar la natura i el planeta partint del pensament d’alguns savis orientals. Música densa i directa, en tensió constant, rítmica i punyent.
En contrast, Ecstatic Waters juga amb les capacitats dinàmiques i les habilitats camaleòniques dels instruments de vent. Steven Bryant, deixeble de noms importants en l’univers bandístic estatunidenc com Frank Ticheli, John Corigliano i Cindy McTee, beu aquí de fonts tan heterogènies com el simbolisme esotèric de l’escriptor irlandès William Butler Yeats, els treballs sobre intel·ligència artificial i computació de l’inventor i científic Raymond Kurzweil, a més de la ciència ficció. Tot això traduït a so conforma aquestes curioses sinergies i experiments: una base electrònica que s’entremescla amb el so emès per unes copes de vidre i el timbre d’una celesta, acords postapocalíptics que esdevenen en pauses contemplatives; barreja d’elements caòtics i disruptius en una mena d’estructura cíclica i ordenada.
Després de la pausa homenatgem les desfilades de les agrupacions nord-americanes, més conegudes com a parades. Such a vivid parade! (Una desfilada radiant!) és la primera partitura escrita per a banda pel compositor i percussionista David Moliner. Encàrrec de L’Auditori, es tracta d’una peça de difícil execució que posarà a prova els intèrprets i que ha permès l’autor descobrir en les seues pròpies paraules «les descarades possibilitats tímbriques de les formacions simfòniques de vent i percussió».
Piotr Ilitx Txaikovski va trobar la inspiració a l’Infern de la “Divina Comèdia”. Dante hi recollia el drama de Francesca da Rimini, obligada a casar-se amb Giovanni Malatesta, un home malgirbat, groller i despietat; i condemnada per la seva relació adúltera amb el germà d’aquest. Assassinats per Giovanni, els amants romanen a l’infern per l’eternitat, atrapats a un etern remolí de vent que els sacseja i els condemna a perseguir-se per no trobar-se mai. Txaikovski elabora un poema simfònic eminentment descriptiu, sota la influència de noms com Richard Wagner i Franz Liszt.
L’històric arranjament que la Banda interpreta des de fa més de cinquanta anys, a partir de l’original per a orquestra, ha estat revisat i adaptat als nous temps, tot aconseguint una millora indiscutible de la qualitat de la versió, a més d’una major semblança amb la intensitat de les cordes en els moments clau i l’efecte dels arquets.
