SALVADOR BROTONS
(Barcelona, Espanya 1959)

Covid-19 Sensations

(2020) – 17’

I. Elegiaca
II. Nervoso
III. Pianto
IV. Corrente

JOAN LLUÍS MORALEDA
(Santa Maria de Palautordera, Espanya 1943)

Suite segarrenca

(1978) – 15’

I. Treure ball
II. Primera variació
III. Segona variació
IV. Ball rodó

PAUSA 20’

JULI GARRETA
(Sant Feliu de Guíxols, Espanya 1875 – 1925)

Suite en Sol. Suite empordanesa

(1921) – Arranjament de Ricard Lamote de Grignon i revisió d’Eduardo Betes – 30’

Introducció i primer moviment
Dansa
Scherzo
Final

CLARINETS Joana Altadill / Eduard Betes / Àngel Errea / Joan Estellés / Juan Bautista Faubel / Victoria Gonzálvez / German Guillén / Montserrat Margalef / Antonio Santos / Joan Tormo / Jordi Casas* / Rubén Raimundo* / Laia Santamaria* / Clara Vilanova* / Jorge Iznardo*, requint / Martí Guasteví, clarinet alt / José Vicente Montesinos, clarinet baix · SAXÒFONS Maurici Esteller, soprano / Dani Molina, alt solista / Marta Romero / Ernest Orts* / Gemma Torralbo* / Joan Soler, baríton · FLAUTES Elisabet Franch* / Ana Belén Sánchez* / Paula Martínez, flautí · OBOÈS David Perpiñán / Mariona Gòdia* / Carla Suárez, corn anglès · FAGOTS Xavier Cervera / Raúl Viceiro* · FLABIOL Josep Llauradó* · TIBLE Armand Franco · TENORES Jordi Figaró* / Joan Sala* · TROMPES Claudia Cobos, solista / Abdó Sancho, solista / German Izquierdo / Miguel Zapata · TROMPETES I FISCORNS Ramon Figueras, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador / Susana Marco* / Javier Rodríguez* · TROMBONS Emilio Almenar, solista / Andrea Escrig*, solista / Francesc Ivars / Francisco Palacios, baix · BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / David Pantín · TUBES Francisco Javier Molina, solista / Toni Chelvi · CONTRABAIXOS Toni Cubedo / Anna Grau · TIMBALES José Miguel Soriano* · PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens / Miquel Vich*

DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel
ENCARREGADA Montserrat Margalef
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals

*Col·laborador/a

COMENTARI

per Anna Costal

L’any 1919 Juli Garreta va presentar Suite en Sol,amb el lema “Empordà”, als premis de la Festa de la Música Catalana. Va guanyar el concurs, i el gener de 1921 Joan Lamote de Grignon va dirigir-ne l’estrena al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Barcelona al Teatre Eldorado. Garreta havia reaprofitat obres anteriors per configurar la nova partitura, una característica habitual en el seu catàleg: el primer moviment de la Suiteinclou temes de Leyenda n.º 2 i de la sardana Llicorella; el segon és l’orquestració de la sardana Mar d’argent, i en el quart reapareix, encara més evident, el tema principal de Llicorella. Ricard Lamote de Grignon va instrumentar l’obra, també coneguda amb el nom de Suite empordanesa, per a banda simfònica l’any 1930. L’11 de juny de 1933 la Banda Municipal de Barcelona va estrenar aquella versió al Palau de Belles Arts. En aquest concert s’interpreta aquesta mateixa versió revisada per Eduardo Betes.

Joan Lluís Moraleda va compondre Suite segarrenca per a cobla l’any 1978. Les melodies del primer i de l’últim moviment, Treure ball i Ball rodó, recuperen la tradició antiga dels balls catalans de festa major. Fins ben entrat el segle xix, els pabordes i pabordesses, o priors i priores, encetaven la festa amb una coreografia ritualitzada, coneguda com el treure ball. Ruixaven els conciutadans amb aigua de les almorratxes per fer-se un lloc a la plaça, eren el centre d’atenció per uns minuts i en acabat convidaven a tothom a participar en els balls que seguien. A principis del segle XX els folkloristes van documentar aquestes tradicions antigues i fins a l’actualitat diversos artistes s’hi han inspirat per crear obres musicals i coreografies contemporànies. És el cas de Moraleda, que al segon i tercer moviment de Suite segarrenca presenta dues variacions del Treure ball, i que al quart desenvolupa la tonada del Ball rodó. La versió per a banda simfònica és del mateix Moraleda.

Durant la pandèmia del 2020 Salvador Brotons va compondre la Sonata Covid-19 per a viola sola. Satisfet amb el resultat i fruit de l’encàrrec de la Federació Catalana de Bandes de Música, va ampliar l’obra i la va instrumentar per a banda simfònica amb el nom de Covid-19 Sensations. Atent a les tragèdies que ens afecten com a societat —també va compondre Crònica d’un incendi a propòsit de la catàstrofe del 1994 al Bages i al Berguedà, per exemple— Brotons hi expressa sonorament una època dolorosa que encara tenim ben present. Destaca el tercer moviment, Pianto, un lament per les víctimes de la malaltia, i l’últim, Corrente,és el de la sortida de la crisi, en paraules del mateix Brotons, “un final eufòric necessari després de tot el que hem viscut”.

Aquest concert forma part del Festival Ciutat de Clàssica