XAVIER CARBONELL
(Barcelona 1952 – Palma 2022)

Colomers 

(1983) – 17′

YAN EE TOH
(Singapur 2000)

Fragments of the Wind

(2023) – 3′
Taller de Composició i Experimentació Sonora Mixtur

JEAN-PATRICK BESINGRAND
(Bordeus 1985)

N.P. 

(2023) – 3′
Taller de Composició i Experimentació Sonora Mixtur

LUCAS FAGÍN
(Argentina 1980)

Línea de universo 

(2012) – 12′

PAUSA 10’

GYÖRGY LIGETI
(Dicsőszentmárton, Romania  1923 – Viena 2006)

Quartet de corda n. 2

(1968) – 20′

COMENTARI

per Asier Puga

Un viatge en 16 cordes

Si pensem en un format compositiu instrumental que s’hagi mantingut des del segle XVIII fins als nostres dies, amb més o menys intensitat, però sempre latent en la pròpia recerca, sens dubte és el quartet de corda.

Al llarg del segle XX, el quartet de corda va ser testimoni de les tensions, els anhels i les utopies dels grans creadors del segle passat. Des de l’exercici de decantació harmònica a través dels quatre quartets de Schönberg i la tamisada violència harmònica del cicle Zayin de Francisco Guerrero, passant pel fascinant viatge sonor que representen els sis quartets de Béla Bartók i fins al llunàtic Helikopter-Streichquartett de Stockhausen, un quartet que s’ha de tocar en 4 helicòpters enlairats, tots ells són exemples de l’antologia d’idees, utopies i formes a través de les quals el quartet de corda ha arribat fins als nostres dies.

En aquesta llarga llista d’obres i adjectius, sens dubte hi tenen un lloc destacat els dos quartets de corda de György Ligeti (1923-2006). Si el seu primer quartet, Métamorphoses nocturnes, del 1954, mostra les influències de l’estil ‘prehistòric’ de Ligeti –com a ell li agradava definir-lo, amb especial focus en la influència de Bartók (Kurtág va dir que era el «setè quartet de corda de Bartók»)–, el Segon quartet, compost el 1968, és a dir, 14 anys després del primer, descobreix un món sonor nou, fascinant, en què es mostren les conquistes harmòniques de Ligeti a través d’obres com Apparitions (1959), Atmosphères (1961) i Lontano (1967), en què Ligeti va anar deixant enrere la influència de Bartók i el folklore alhora que es va anar independitzant dels corrents postserialistes per desenvolupar un món privat sonor i harmònic a través de laberíntiques textures intervàliques i complexes xarxes sonores, però també rítmiques, com mostra el tercer moviment del quartet, una mena d’autòmat sonor (Come un meccanismo di precisione, indica Ligeti a la partitura). Tot això dona com a resultat una complexa xarxa polifònica amb què Ligeti explora els extrems lírics, però també brutals i tumultuosos (com ell mateix indica al quart moviment), del seu món sonor.

La música de Ligeti es combina amb altres aproximacions més contemporànies al format del quartet de corda. Una d’aquestes és Línea de universo, del compositor argentí Lucas Fagín (1980). Aquesta obra, que va ser un encàrrec del Festival Ars Musica el 2012, gira al voltant de la idea d’un nucli sonor omnipresent d’energia que muta en relació amb el que succeeix constantment al seu voltant. El món de l’harmonia microtonal es combina amb el soroll. «Es tracta d’una peça postelectrònica. El soroll és un component més del so i té un valor en ell mateix. De cap manera és antagònic al món de les altures», explica Lucas Fagín.

El compositor i musicòleg català Xavier Carbonell (1952-2022) va desenvolupar una obra diversa i molt personal. En destaca, com indica el musicòleg Jordi Alomar, a la seva primera etapa durant els anys vuitanta, el seu treball al voltant d’una mena de sistema de notació obert mitjançant l’exploració de les tècniques instrumentals esteses. Una de les seves obres més importants d’aquesta etapa és el quartet de corda Colomers, de 1983.

El programa es completa amb dues peces, dues miniatures de nova creació per a quartet de corda sorgides del Taller de Composició i Experimentació Sonora del Festival Mixtur. El festival i el taller acullen cada any joves compositores i compositors de tot el món i els connecten amb agrupacions i instrumentistes professionals que participen en el festival. Aquest és el cas de la compositora Toh Yan Ee (2000), procedent de Singapur, que estrena Fragments of the Wind (Fragments del vent), i del compositor francès Jean-Patrick Besingrand (1985), que presenta N.P., la tercera peça d’un cicle per a quartet de corda. L’obra transcriu les impressions sonores que va tenir el compositor durant un viatge que va fer a Tailàndia, concretament entre l’exaltació de la ciutat contemporània i la calma i la introspecció dels nombrosos temples que acull la ciutat.

En col·laboració amb