COMENTARI

per Horacio Curti

Més enllà de la tensió existent entre música i religió en èpoques i llocs diversos, tant el so com la música mantenen una relació molt ben documentada amb les pràctiques religioses i espirituals en nombroses cultures. Estem acostumats al fet que la música sigui utilitzada com a vehicle per transmetre creences, fer més accessible la paraula als fidels, provocar respostes emocionals i, en definitiva, connectar els practicants amb la divinitat o espiritualitat.

El concert d’aquesta nit explora precisament la relació entre la música i l’espiritualitat, i conté un lligam directe amb l’entorn del budisme, ja que se centra en el repertori de l’honkyoku, un gènere musical originat a partir d’una pràctica de meditació sonora desenvolupada per un grup de monjos zen coneguts com a komusō —‘monjos del buit i del no-res’.

Creient que el so podia ser una via cap a la il·luminació, aquests monjos van desenvolupar una forma de meditació bufada, el suizen, per tal de complementar el zazen (meditació asseguda), habitual en el budisme zen.

Fent servir una flauta vertical de bambú amb cinc forats per digitar, el shakuhachi, els komusō meditaven de forma individual mentre produïen certes organitzacions sonores que no eren considerades música (en un context en què el shakuhachi no era vist com un instrument musical, sinó com una eina de pràctica budista).

Amb la desaparició dels komusō, es va recopilar aquest conjunt de meditacions sonores, que a partir de llavors es van transmetre com a forma musical sota el nom d’honkyoku —‘música original’. Es tracta d’un repertori extremadament reduït, que no arriba a la quarantena de peces, i que s’organitza com a forma musical a partir de conceptes poc habituals per a nosaltres: entre d’altres, la manca de pulsació regular i la importància fonamental del timbre del so.

El mestre Kaoru Kakizakai ens ofereix aquesta nit l’oportunitat d’endinsar-nos en el món sonor d’aquesta forma musical, que es resisteix a ser anomenada música zen, però que conté en el seu si els sons organitzats destinats a complir una funció de meditació sonora dins el camí espiritual dels komusō.

Coorganitzat amb l’Oficina d’Afers Religiosos.

En col·laboració amb la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes, el Reial Monestir de Pedralbes i Casa Àsia