FRANZ VON SUPPÉ
(Split, Croàcia 1819 – Viena, Àustria 1895)

Obertura de l’òpera còmica “Isabella”

(1869) – Arranjament de Miguel Etchegoncelay – 8’
Direcció: Guillem Ponsí (Girona) i Víctor Ferragut (Mallorca)

VINCENT PERSICHETTI
(Filadèlfia, Estats Units 1915 – 1987)

Divertimento for Band, op. 42

(1949) – 10´’

I. Prologue
II. Song
III. Dance
IV. Burlesque
V. Soliloquy
VI. March

Direcció: Stefano Giacomelli (Itàlia), David Urrutia (Tarragona) i Elena Álamo (Málaga) 

PHILIP SPARKE
(Londres, Regne Unit 1951)

Barn Dance & Cowboy Hymn

(1985 / 1993) – 4’
Direcció: Ivo da Silva (Portugal)

CINDY MCTEE
(Tacoma, Estats Units 1953)

Circuits

(1990) – 7’
Direcció: Joao Defesa (Portugal) i Edgar López (València)

FRIGYES HIDAS
(Budapest, Hongria 1928 – 2007)

Suite for Wind Band

(1981) – 12’

I. Moderato festivo
II. Allegro scherzando
III. Lento lugubre
IV. Tempo di valse

Direcció: Guillermo López (Málaga) i Nicolás Serrano (Bilbao)

JOSEP VICENT EGEA
(Cocentaina, Espanya 1961)

Poema Sanférmico

(1997/2016) – 18’
Direcció: Sixto Montesinos (Estats Units), Demian Kammer (Suïssa) i Luis Vieira (Portugal)

COMENTARI

per José R. Pascual-Vilaplana

El programa del concert final del V Curs de Direcció de la BMB comença amb una preciosista obertura del conegut compositor austríac Franz von Suppé (Split, 1819 – Viena, 1895). Suppé va ser el compositor austríac més internacional de la seva època, i va saber fusionar l’òpera bufa italiana, l’òpera còmica francesa i la mateixa òpera vienesa. De fet, Isabella (1869) és una òpera còmica en un acte al més pur estil d’Offenbach. Estrenada al Teatre Carl de Viena amb llibret de Joseph Weyl, la partitura deixa entreveure una clara influència de l’estil espanyolista propi d’aquells anys finals del segle XIX barrejat amb l’inconfusible ambient del vals austríac. La transcripció d’aquesta obertura és obra del mestre argentí Miguel Etchegoncelay, professor del Conservatori d’Estrasburg. L’arranjament per a banda ens proposa petits canvis a l’articulació per fer-la més adaptable a l’orquestra de vents, i mostra també alguna transformació en el rol de la percussió original.

Vincent Persichetti (Filadèlfia, 1915-1987) és un dels compositors americans més destacats del segle XX. El seu treball compositiu i pedagògic és un dels més admirats i influenciadors en la creació musical, ja que entre els seus alumnes compta amb noms com Steve Reich o Philip Glass. El seu Divertimento for Band, op. 42 se situa en el moment en què la carrera de Persichetti començava a ser reconeguda al seu país, amb premis innombrables, beques i càrrecs de prestigi a les institucions més encimbellades dels Estats Units (com la beca Guggenheim i la direcció del departament de composició de la Juilliard School of Music). Obra finalitzada el 1950 i estrenada al Central Park de Nova York per la Goldman Band, dirigida pel mateix compositor el dia 16 de juny d’aquell mateix any, està dividida en sis moviments (pròleg, cançó, dansa, burlesca, soliloqui i marxa) i és una perfecta constatació de l’ofici creatiu de Persichetti, amb un elaborat treball rítmic i contrapuntístic. Les seves pinzellades humorístiques o iròniques es barregen amb tints nostàlgics i plens de compromís artístic.

Frigyes Hidas (Budapest, 1928-2007) va ser alumne de composició de János Viski a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest. Després dels seus estudis, va ser director musical del Teatre Nacional de Budapest de 1951 a 1966 i també va ocupar el mateix càrrec a l’Operetta Theater de 1974 a 1979. La seva obra abasta gairebé tots els gèneres, incloent-hi òperes, ballets, concerts, obres orquestrals, música de cambra vocal i coral. És un dels noms principals al món de la música de cambra i concerts per a instruments de vent del segle XX. El seu estil internacional, amb tints propis de la seva Hongria natal, es resumeix en aquestes paraules del mestre Timothy Reynish: «Hi ha una facilitat i fluïdesa en la seva música que evoca l’estil compositiu potser de Gordon Jacob, de tant en tant l’enginy i la sofisticació de Joseph Horovitz, el domini d’orquestració eficaç d’Alfred Reed, però de tant en tant hi ha una mica d’angoixa i una certa picardia a la major part de la seva música». La Suite for Band (1981), dividida en quatre moviments, potser és l’obra més representativa de l’estil eclèctic del seu autor. Un coral inicial, instrumentat a l’americana amb sonoritats pròpies del llenguatge bandístic made in USA ens endinsa a tota una exposició d’instrumentació bandística. Al segon moviment, un ritme quasi alla giga evoca colors de diferents famílies instrumentals i diàlegs concertants entre elles. En el tercer moviment, una marxa fúnebre plena de dramatisme ombrívol desenvolupa tints expressius i sonors de la formació. Finalment, un colorista vals, un gènere molt utilitzat per l’autor, amb influències folklòriques i stravinskianes ens convida a la dansa. El vals conclou amb la reexposició del coral inicial que serveix de tancament a la suite.

Philip Sparke (Londres, 1951) és un dels compositors anglesos per a banda més importants i interpretats a tot el món. El seu vast catàleg evidencia un ofici creatiu que combina influències eclèctiques mitjançant una orquestració colorista i depurada. Barn Dance & Cowboy Hymn (1985) és tot un treball contrapuntístic per a banda que combina dues melodies populars americanes: el Baile del granero i l’Himno vaquero. El frenetisme de les danses derivades de les moorish dances es combina amb l’espiritualitat de l’himne, fet que evidencia una artesania creativa influenciada per Charles Ives.

Cindy McTee (Tacoma, Washington, 1953) és una de les compositores i educadores més rellevants de la seva generació. Formada a la Yale School of Music i exalumne de Krzysztof Penderecki a Cracòvia, la seva música està qualificada per la crítica com «una celebració carregada i agitada de l’energia musical i cultural d’Amèrica moderna, que aporta al món de la música de concert una veu fresca i imaginativa». Circuits es va compondre originalment el 1990 per a l’Orquestra de Cambra de Denton, Texas. Poc després, el 1991, McTee va crear una versió per a banda. El 2011 i, després d’una extensa edició, en va crear una versió revisada. La inclusió d’elements de jazz i la manipulació lúdica de materials musicals mitjançant síncopes i modulacions contrastants i juxtaposades són característiques de l’obra. El títol, Circuits, pretén caracteritzar diversos aspectes importants del llenguatge musical de l’obra: estructures tortuoses com els ostinatos; l’ús d’un disseny formal que incorpora nombroses seccions curtes i recurrents; i la presència d’una energia cinètica implacable, aconseguida mitjançant l’ús d’un tempo fix i constant.

Com a conclusió del concert, i seguint el recurs de la transformació de la música tradicional i popular, farem un viatge a Iruña, amb la famosa obra Poema Sanférmico, una de les partitures més interpretades del compositor i director alacantí J. Vicent Egea Insa (Cocentaina, 1961). Director de la banda La Pamplonesa des del 1996 i professor del Conservatori Superior de Navarra, el docent convidat en aquest V Curs de Direcció és una de les personalitats compositives més idiosincràtiques de l’actualitat bandística. La partitura que escoltem avui constitueix un poema descriptiu sobre les festes de Sant Fermí de Pamplona, en què trobem citacions de la música popular i tradicional de les festes revestides amb recursos creatius diversos i eclèctics: música tonal, bitonal, politonal, modal i dodecafònica. Les transformacions i els tractaments dels recursos tradicionals es desenvolupen de manera molt subjectiva amb al·lusions al jazz, i intenten reflectir els diferents ambients que suggereix l’obra mitjançant l’ús d’alguns ritmes folklòrics com el zorcico, el fandango, la jota… i fins i tot la famosa cançó popular Pobre de mi. Aquesta obra va ser concebuda originalment per a orquestra, per encàrrec de l’Ajuntament de Pamplona, i posteriorment el mateix compositor en va fer una versió per a banda.