El Festival Llums d’Antiga proposa grans solistes i conjunts estatals i europeus per a la seva segona edició

29-Jan-2020 – Aleix Palau

L’Auditori presenta la segona edició del Festival Llums d’Antiga, que es desenvoluparà entre el 4 i el 16 de febrer de 2020 en diversos espais de Barcelona, i continua amb l’esperit d’apropar al públic repertoris i intèrprets més enllà de les sales de concerts.

Enguany el Festival Llums d’Antiga parteix de la figura de Ludwig van Beethoven en el 250è aniversari del seu naixement per explorar la idea de llibertat, personal i artística.



Conjunts i solistes d’arreu visiten el festival
El concert inaugural anirà a càrrec de l’Ensemble O Vos Omnes i porta per títol “La foguera de les vanitats”, on l’agrupació catalana presentarà un abans i un després del monjo dominic Girolamo Savonarola a la Florència dels Mèdici. Des de l’església de Sant Marc, Savonarola va predicar amb vehemència i va criticar durament la corrupció dels governants, el luxe dels rics i els pecats de l’Església.

La Florència d’abans de l’arribada del monjo era una ciutat on les músiques per als carnavals i els cants més descarats i atrevits eren part indispensable de les festes als palaus florentins. Amb la rígida doctrina de Savonarola i la seva influència, a Florència es van prohibir totes aquestes manifestacions festives i les cançons van ser substituïdes per laudes i motets de contingut religiós.

El seu poder va acabar amb els Mèdici, tal i com es va representar a La foguera de les vanitats, on es van cremar vestits i maquillatge, miralls i pintures, llibres, partitures i instruments. Finalment, el monjo va atacar el Papa Alexandre VI i en la lluita contra els Borja va trobar la seva fi: va rebre l’excomunió, va ser torturat i condemnat a mort, víctima del mateix foc que havia atiat.

De la Florència de Savonarola viatjarem per la música de compositors d’entre els segles XV i XVII de la mà de Graindelavoix, que ens demostraran que la música d’aquell temps no era tan austera com creiem. Obres de Guillaume de Machaut, Solage, Alexander Agricola, Antoine Brumel, Nicolas Gombert, Cipriano De Rore, Carlo Gesualdo i d’altres menys coneguts, tots ells monstres de l’art musical d’entre finals de l’edat mitjana i el naixement de la polifonia renaixentista, que no deixaran indiferent al públic del segle XXI.

La tercera cita del Festival Llums d’Antiga ens porta un jove conjunt de gran projecció, El Gran Teatro del Mundo, que explorarà els paral·lelismes i les diferències entre la literatura del Siglo de Oro espanyol i l’òpera del Grand Siècle francès. Per fer-ho, el programa proposa la reconstrucció d’una petita òpera francesa que s’articula seguint els models de les tragédies lyriques. Aquesta nova versió reuneix músiques dels francesos André Campra, Marc-Antoine Charpentier, Jean-Baptiste Lully i Marin Marais.

Respecte a l’argument, ressegueix el monòleg de Segismundo al final del primer acte de La vida es sueño de Calderón de la Barca, tot confrontant el seu discurs amb les temàtiques franceses i l’exploració de l’ambient oníric dels sons. En cada acte de l’òpera hi trobem diferents significats que el barroc ha trobat en el son: des del simple estat de descans fins a la metàfora mística de la trobada de la vida amb la mort, passant pels somnis i els malsons. I com a epíleg, el semidéu Orfeu baixant als inferns fa reflexionar l’oient sobre el despertar com la fi d’una il·lusió. O, com diu Segismundo: “Toda vida es sueño, y los sueños, sueños son.”

Després del seu èxit a la primera edició del Festival Llums d’Antiga, el clavecinista Justin Taylor ens visita novament amb una proposta musical sense prejudicis, un programa que reivindica el clavicèmbal com a instrument solista amb un repertori que va més enllà dels habituals segles XVII i XVIII. Si la temporada passada va demostrar, amb la música de la família Forqueray, per què va ser el guanyador de la prestigiosa International Musica Antiqua Harpsichord Competition de Bruges, en aquesta nova cita eixampla l’horitzó del seu instrument.

Taylor posa en escena un concert amb obres de Domenico Scarlatti, el Pare Antoni Soler i György Ligeti. La música dels segles XVIII i XX es dona la mà i dialoga, de vegades contraposant-se i en altres moments complementant-se. El repte és tècnic i és musical, però la interpretació del jove clavecinista no només fa conversar les obres, sinó que les il·lumina, descobreix propostes estètiques i mostra recursos compositius sorprenentment familiars entre compositors tan llunyans en el temps com Scarlatti i Ligeti.

Seguirem amb el Sollazzo Ensemble, que presenta en aquest concert un conjunt de cançons moralitzants de finals de l’Edat Mitjana que van enregistrar (Linn Records, 2017) i que els ha valgut nombrosos premis, com el Diapason d’Or 2018. Parle qui veut (Parla qui vol), que és el títol d’una cançó medieval anònima, dona nom a un programa que presenta textos d’una vigència sorprenent.

Fa 600 anys els poetes i els músics ja reflexionaven cantant al voltant de la naturalesa humana i d’una manera especial sobre el pensament crític i la importància de les arts. Els músics actuals posen veu a unes composicions medievals d’autors francesos i italians com Andrea da Firenze, Johannes Ciconia, Francesco Landini, Niccolò da Perugia, Paolo da Firenze o Solage. D’una modernitat sorprenent, l’amor cortès és ple de frases amb doble sentit, on la protesta, la ironia i l’humor agredolç esquitxen aquestes cançons del segle XIV que fan riure i reflexionar a parts iguals.

El punt i final al Festival Llums d’Antiga el posarà La Real Cámara dirigida per Emilio Moreno, que presenten, juntament amb la soprano María Espada, un programa amb motiu del 350è aniversari del compositor Antonio Caldara.
El compositor italià Antonio Caldara es va establir durant alguns mesos a Barcelona, pels volts de l’any 1708, com a compositor de cambra de l’Arxiduc Carles. L’aspirant a la corona hispànica feia pocs anys que havia arribat a Barcelona, on també hi havia fet traslladar la seva futura esposa i tot un seguici reial on no hi faltaven compositors i cantants, instrumentistes, pintors i arquitectes, per posar en escena un espectacle que era nou a la ciutat: l’òpera. Així, sobre Caldara recau la fita d’haver escrit la primera òpera estrenada a l’Estat espanyol, en plena guerra de successió.

A prop del Palau Reial, la Llotja de Barcelona va acollir aquesta primera òpera, a més d’altres espectacles similars del gust de la cort austríaca. La Real Cámara, dirigida per Emilio Moreno i amb María Espada com a solista, celebra el 350 aniversari del compositor italià interpretant àries i números instrumentals de les òperes Il più bel nome (Barcelona, 1708), Il nome più Glorioso (Barcelona, 1709), L’Atenaide (Barcelona, 1709) Scipione nelle Spagne (Viena, 1722), Don Chisciotte in corte della Duchessa (Viena, 1727) i Sancio Panza governatore de l’Isola Barattaria (Viena, 1733).

*Descarrega el dossier i les imatges dels artistes del Festival Llums d’Antiga en aquest enllaç

*Descarrega el vídeo del Festival Llums d’Antiga en aquest enllaç

CARREGANT…

Formulari enviat correctament!

El formulari s'ha enviat correctament. Ens posarem en contacte per correu electrònic o telèfon.