El Festival Llums d’Antiga recupera les grans compositores del barroc del 12 al 21 de maig

10-May-2021 – Aleix Palau

El Festival Llums d’Antiga, la gran aposta de L’Auditori de Barcelona fora de les seves sales, torna amb una tercera edició que se celebrarà entre el 12 i el 21 de maig i que reunirà cinc propostes que ens aproparan conjunts locals i internacionals.

Amb l’objectiu de posar llum a partitures oblidades del passat i que són poc habituals als grans auditoris, el festival possibilita que aquestes músiques sonin als espais que li són naturals, com és el cas dels dos escenaris històrics que acolliran l’edició: la Capella de Santa Àgata i el Monestir de Sant Pau del Camp.

Entre les novetats destacades d’aquest any, cal destacar que, per tal d’aprofitar les condicions climàtiques de la primavera i fer que l’experiència sigui més confortable, el Festival Llums d’Antiga canvia la seva data de celebració del febrer al maig. A més, dos dels concerts, el de Nevermind i el Cor Cererols, es podran seguir en directe a través de L’Auditori Digital.

La programació que es podrà veure aquest any proposa cinc cites amb artistes de referència en la interpretació historicista i que es construeixen sota el paraigües de la creació, que és el relat artístic que articula la present temporada. En concret, els programes ens faran reflexionar sobre el context de la creació musical. Sobre si l’obra pot ser aliena a la realitat social, històrica i fins i tot personal del seu creador. Si ell llegat musical que coneixem és un reflex fidel d’allò que va existir o més aviat una selecció que no escapa paradigmes imperants o si la recerca musicològica pot posar llum a creacions anònimes i desconegudes.

Des d’aquest darrer punt de vista, es farà un especial èmfasi en la reivindicació d’algunes compositores del barroc que han estat injustament oblidades, com és el cas de Francesca Caccini, Isabella Leonarda, Claudia Sessa, Barbara Strozzi o Elisabeth Jacquet de la Guerre.

De la mateixa manera, es posarà el focus en el patrimoni musical català tardomedieval i barroc, amb autors fonamentals del polifonisme ibèric, com Cererols, Joan Marc i Anselm Ferrer i la interpretació de la Missa de Barcelona.

El tret de sortida del Festival Llums d’Antiga el donarà, dimecres 12 de maig a la Capella de Santa Àgata, el conjunt de violes de gamba Hathor Consort, capitanejat per una de les artistes més inquietes i que més han treballat la recerca en la literatura per aquest instrument els darrers anys, com és Romina Lischka, a qui ja vam poder descobrir com a ECHO Rising Star a L’Auditori de Barcelona fa pràcticament 10 anys. L’ensemble es presenta, a més, amb una soprano de luxe, Hana Blazikova, especialista en música medieval, del renaixement i barroca i que treballa habitualment amb les formacions més rellevants del món de la músic antiga i artistes com Masaaki Suzuki, Philippe Herreweghe, Ton Koopman, Christina Pluhar, Jordi Savall o Václav Luks, entre molts altres.

El programa se centra sobretot en l’obra de compositores del segle XVII que van desenvolupar la seva carrera gràcies a unes circumstàncies propícies per a fer-ho a l’època: com haver nascut en el context d’una família dedicada a la música –com és el cas de Francesca Caccini i de Barbara Strozzi–, en el si d’una família noble –en el cas d’Isabella Leonarda– o el d’haver entrat en una institució religiosa –com en el cas de Claudia Sessa i també de Leonarda.

El segon concert és el que ens portarà el diumenge 16 al monestir de Sant Pau del Camp l’ensemble vocal Qvinta Essençia, formació espanyola que es dona a conèixer per les seves interpretacions en el terreny de la polifonia del renaixement i que abasta, amb una carrera exitosa a nivell europeu, repertoris fins ben entrat el barroc.

L’ensemble, a més, es presenta amb una de les sopranos italianes més cotitzades del món de la interpretació historicista com és Roberta Invernizzi, per abordar un programa dedicat íntegrament a Isabella Leonarda.

Isabella Leonarda (1620-1704) és una de les poques compositores del Seicento italià de qui ens ha arribat una producció de magnitud, en quantitat i qualitat. Nascuda en el si d’una família noble i prestigiosa –on pogué educar-se sòlidament en l’humanisme, i això comprèn també la música–, passà gran part de la seva vida entre els murs d’un convent, on entrà als setze anys, encara que prou deslliurada d’altres obligacions com per centrar-se gairebé del tot en l’escriptura musical.

La seva és una música eminentment devota –de devoció mariana, sobretot–, reflex i metàfora de l’exemple de l’ordre diví en l’ordre humà.

I el dimarts 18, a la Capella de Santa Àgata, abordarem l’autoria anònima; arriba la Missa de Barcelona, datada cap a mitjans del segle XIV. Es tracta d’una de les primeres composicions d’una missa completa del patrimoni europeu. Escrita per a tres veus, hi trobem les cinc parts habituals de la missa: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus i Agnus Dei.

Sabem que aquestes parts no van ser escrites ni pensades en un principi com un tot unitari i que de ben segur en podrien haver firmat l’autoria diverses mans. Malgrat tot però, el grau de coherència que assoleixen com a conjunt és fascinant.

La missa ens l’oferirà l’Ensemble Gilles Binchois, fundat l’any 1979 per Dominique Vellard. Es tracta d’un dels grups de referència en el camp de la música vocal medieval i renaixentista: de l’escola de Notre-Dame a la polifonia franco borgonyona.

Dijous 20 i encara a la Capella de Santa Àgata, arriba un d’aquells grups fruit de l’extraordinària feina de l’escola francesa i l’energia centrípeta de París. La unió del talent jove i desacomplexat que ha donat cara a la indústria de la música antiga més popular, perfectament exemplificada en la figura del clavecinista Jean Rondeau, qui forma part d’aquest quartet d’asos.

Nevermind és un conjunt dedicat sobretot a l’exploració de tots els racons de la música de cambra escrita en el Barroc francès, una música fresca, vital i plena a vessar de llum i riquesa, d’aires de dansa i de sumptuosos ornaments, però on també sobrevola la malenconia.

Oferirà, entre altres, peces tan cèlebres com la monumental sonata a trio L’apothéose de Corelli, d’un dels compositors més rellevants d’aquest repertori, el també organista i clavecinista parisenc François Couperin. A més, interpretaran sonates d’Élisabeth Jacquet de la Guerre, famosa compositora i virtuosa del clave, entre altres.

El festival acabarà el 21 de maig amb una de les més joves formacions vocals professionals del nostre país, una mostra de la bona salut del món coral de casa nostra, amb noves generacions que veuen de la tradició i l’escola montserratina: el Cor Cererols.

El grup, dirigit pel també organista Marc Díaz, està formada per joves veus que ja compten amb una sòlida experiència.

Els tres compositors que articulen el programa, així com el cor mateix i el seu director, estan lligats al monestir i a l’escolania de Montserrat: Joan Cererols, el compositor més important i influent del primer Barroc català, va ser allí mateix, deixeble de Joan Marc –músic que succeí, en el càrrec d’organista del monestir de les Descalzas Reales de Madrid, al gran polifonista castellà Tomás Luis de Victoria. Anselm Ferrer, tot i haver viscut a cavall dels segles XIX i XX, és l’autor d’una música deutora de la millor polifonia renaixentista de la qual begué en abundància durant la seva estada a Roma.

CARREGANT…

Formulari enviat correctament!

El formulari s'ha enviat correctament. Ens posarem en contacte per correu electrònic o telèfon.