Festival Emergents Barcelona

Més enllà de ser vehicles del virtuosisme tècnic, el concert esdevé un gènere idoni per concentrar les ambicions estètiques del Romanticisme: el contrast entre les forces del solista i de l’orquestra té un correlat metafòric evident en la plasmació del conflicte entre la llibertat de l’individu –capaç d’esdevenir heroi o geni– i les constriccions de l’ordre social.

La Simfonia n. 7 d’Antonin Dvořák és, juntament amb la Novena o “Del nou món”, la més coneguda de la seva producció. Amb una estructura ambiciosa i unes dimensions colossals, l’autor beu de l’incipient fervor patriòtic bohemi per compondre una de les obres mestres del nacionalisme txec. La simfonia va ser estrenada el 1885 a Londres sota la direcció del mateix compositor.