Repertori
Mozart: Adagio i Fuga per a cordes en Do, KV 546
Mozart: Concert per a violí n. 3 en Sol, KV 216 (1775) 24′
Beethoven : Simfonia n. 4 en Si bemoll, op. 60
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Sergei Dogadin, violí
Lionel Bringuier, direcció
Programa
PROGRAMA DE MÀMozart va escriure el seu Adagio i fuga per a cordes a partir d’una fuga per a dos pianos del 1783 a la qual va afegir un adagio. Una partitura que ens descobreix les claus d’una època dominada per la textura contrapuntística, tal com ocorre en els quartets de corda coetanis, i que serà determinant en la seva obra tardana. Anterior és el seu Concert per a violí núm. 3, que va escriure amb dinou anys, tot i que ja en feia vuit de les seves primeres incursions creatives al terreny del concert. Mozart va revolucionar el gènere com ningú no ho havia fet, i aquesta partitura pertany al cor del període de més dedicació a la composició per a violí i orquestra. Però també forma part de la interpretació, ja que la va compondre el mateix any en què va escriure els seus cinc concerts: un punt d’inflexió en la seva obra que marcarà tot el seu desenvolupament posterior.
Beethoven va treballar en la seva Quarta simfonia en un moment de gran productivitat i maduresa creativa en què va donar a llum obres essencials com els seus cèlebres quartets Razumovski. El resultat és una simfonia brillant i de gran innovació formal, estrenada a la casa del príncep i mecenes Lobkowitz, i només eclipsada per la fama de la Tercera i la Cinquena simfonia.
