Gràcies a la música has fet coses molt especials com els concerts durant el part. Com va ser l’experiència?
M’encanta la música i vull compartir-la amb tothom i això representa anar una mica més enllà del que és habitual. El concert amb els nadons acabats de néixer és només una petita part d’un projecte més ampli. Durant tota una setmana vaig demanar a través de diferents ràdios que la gent em suggerís on els hi agradaria que fes un concert gratuït aquella mateixa nit, una cosa realment improvisada. I d’aquí va sortir l’opció de tocar durant un part. Va ser realment emocionant, molt profund, ja que de cop em vaig adonar que estava tenint el privilegi de fer conèixer la genialitat de Bach a noves vides. A més, com que el nadó estava dormint havia de tocar molt suau, intentant ser el màxim d’expressiu possible. Va ser tot un repte.

Ets molt actiu socialment. En quin sentit creus que la música pot contribuir a millorar la societat ?
Sempre he estat molt conscient de la sort que tinc : mai no he passat gana, sempre he estat segur…i si tinc l’oportunitat de portar la música a gent menys afortunada. Precisament ahir vaig fer un concert en un centre d’acollida de rodamóns a Portland, als Estats Units, amb el viol•loncelista de l’Orquestra Simfònica d’Oregon. Tothom té dret a gaudir de la música i em fa molt feliç ajudar a aconseguir-ho.

Vas guanyar diversos premis com a pianista quan eres jove. Perquè finalment et vas decidir pel violoncel?
Sempre he tingut clar que volia aprendre a tocar un instrument que em permetés tocar en una orquestra. Mai vaig tenir en ment ser solista, tot el que volia era ser músic i guanyar-me la vida amb la música.

Una personalitat tan enèrgica podria fer-nos pensar que ets un músic molt emotiu. Tanmateix, odies les interpretacions exagerades emocionalment. Per què?
Sóc un músic molt emotiu però que determinats tipus d’interpretacions acaben convertint les obres en caricatures de sí mateixes. M’agrada comparar les actuacions musicals amb el teatre: el músic com a actor i la música com a llenguatge. En les actuacions sobreinterpretades em dóna la sensació que el músic s’està degradant a sí mateix com si fos una estrella de telenovel•la en comptes d’un actor seriós que interpreta un paper difícil.