Entrevista a la mezzo Marta Infante

17-Oct-2012

Joana d’Arc és un dels eixos temàtics d’aquesta temporada 2012-13. Et sents identificada amb algun aspecte de la figura d’aquesta heroïna?
D’entrada és bastant complicat sentir-se identificada amb una heroïna que va donar la vida per les seves creences i el seu país, així que caldria transportar el personatge a l’època actual. Podria sentir-me identificada amb Joana en el sentit que em considero una persona lluitadora que persegueix les seves il·lusions i fa tot el possible per complir els seus somnis, una fita que amb els temps tan durs de crisis ja és tota una heroïcitat!
Avui en dia intentar guanyar-se la vida com a músic és realment complicat per molta gent i és una llàstima haver de lluitar contra elements com la quantitat de retalls que estan fent en cultura en general, les pujades impossibles d’IVA… el més vergonyós és haver de veure com posen pals a les rodes a les futures generacions de músics amb l’eliminació de l’educació artística a l’Educació Secundària. Per tot plegat, crec que els que en guanyem la vida fent el que més ens apassiona que és la música som una mica herois i heroïnes…

En aquest programa recuperem la cantata de Rossini. Què en destacaries?
La música de Rosssini és sempre un repte per qui l’interpreta. Tècnicament comporta una gran dificultat, ja que requereix d’una línea vocal amb un legato molt característic Del Bel canto i, per altra banda,
passatges plens d’agilitat i coloratures espectaculars que requereixen un cant lleuger però amb intensitat expresiva important. La cantata Giovanna d’Arco comença amb un recitatiu on Joana, la nit abans de ser cremada, pensa en la seva situació i passa per diversos estats d’ànim: por, angoixa, resignació i, finalment, s’acomiada del món. La primera ària és d’una expressivitat i emoció importants i en ella Joana
recorda la seva mare i li dóna ànims. Al següent recitatiu, Joana veu un resplandor de llum molt gran i se li apareix l’àngel de la mort que la crida. Al final de la cantata, Joana afronta el moment de la mort amb dues àries molt virtuoses que reflecteixen l’orgull i la valentia de l’heroina. També m’agradaria destacar que la cantata original va ser escrita per veu i piano i que va ser Salvatore Sciarrino, compositor italià del s. XX, qui en va escriure l’orquestació.

És la primera vegada que treballes amb l’OBC. Com es plantegen aquests 3 concerts? Et fa il·lusió?
Em fa molta il.lusió poder cantar amb l’OBC. Es l’orquestra més important del nostre país i estic molt contenta i agraïda per l’oportunitat de poder cantar amb ells, sobretot fent un obra que significa un repte musical i vocal important per a la meva carrera. Diuen que ningú és profeta a casa seva, però és molt d’agrair la política de L’Auditori i l’OBC de comptar amb intèrprets joves catalans. És molt positiu i motivador per a nosaltres.

CARREGANT…

Formulari enviat correctament!

El formulari s'ha enviat correctament. Ens posarem en contacte per correu electrònic o telèfon.