PROGRAMA
MAURICE RAVEL: Daphnis et Chloé. Suite n. 2 (1909-1912) 18′
El 1909, l’any en què els Ballets Russos van arribar a París, l’empresari Serguei Diàguilev va sol·licitar a Ravel una partitura per a la llegenda grega de Dafnis i Cloe en l’adaptació del ballarí i coreògraf Michel Fokine a partir de la faula original del novel·lista clàssic Longos. Aquest encàrrec va donar lloc, tres anys més tard, a una de les partitures més sorprenents i evocadores de la història del ballet: Daphnis et Chloé. Segons el mateix Ravel: «La meva intenció en escriure’l era compondre un vast fresc musical en què em preocupava menys l’arcaisme que la fidelitat a la Grècia dels meus somnis, que és la que els artistes francesos de finals del s. XVIII imaginaven i pintaven. L’obra està construïda simfònicament, segons un pla tonal estricte i a partir d’un petit nombre de motius el desenvolupament dels quals assegura l’homogeneïtat de la música».
La història ens trasllada el descobriment del sentiment de l’amor i del fenomen de l’atracció carnal per part de dos joves, un cabrer i una pastora, abandonats d’infants però criats junts per dues famílies camperoles. D’aquesta ‘simfonia coreogràfica’, com la va anomenar el mateix autor, Ravel en va extreure dues suites amb els fragments més destacats. La Suite n. 2 de Daphnis et Chloé (1913) s’ha convertit en la més popular a les sales de concerts. Procedeix del tercer quadre del ballet i consta de tres seccions sense solució de continuïtat. La icònica i sensual “Albada” explota la lluminositat de la celesta, les arpes, les flautes i els clarinets en combinació amb el lirisme de les cordes en divisi per a un tema de descriptiu perfil ascendent. A la “Pantomima” es recreen els amors de Pan i Siringa, i per això aquesta secció està protagonitzada per un ornamentat solo de flauta que fa referència a la conversió mitològica de Siringa en flauta de canya per part de Pan. Finalment, la “Dansa general” és una enlluernadora bacanal en què, envoltats de joves, es produeix la unió dels amants en un galop vertiginós. Igor Stravinsky va afirmar sobre aquest ballet: «No és només el millor treball de Ravel, sinó un dels productes més bells de tota la música francesa».
INTÈRPRETS
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Ludovic Morlot, direcció
