Daniel Hope és un dels violinistes més brillants i prestigiosos de l’actualitat. Amb una extensa carrera vinculada al gran repertori però amb una destacada predilecció pels compositors del segle XX, el sudafricà torna aquest cap de setmana al costat de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya per interpretar el Concert per a violí de Mieczyslaw Weinberg.

Al capdavant de l’OBC hi haurà la directora alemanya Anja Bihlmaier, que debuta a L’Auditori de Barcelona amb aquest programa on també destacarà la Simfonia n. 4 de Robert Schumann, una de les aportacions més valoses del compositor romàntic. Bihlmaier és la tercera de les cinc batutes femenines que estan visitant l’OBC durant la Temporada de Primavera. Directora principal convidada de l’Orquestra Simfònica de Lahti, a partir de l’agost, assumirà també el càrrec de directora principal de la Residentie Orkest, a la Haia. Amb aquest nomenament, Anja Bihlmaier ha esdevingut la primera directora principal de la Residentie Orkest i és la segona dona que aconsegueix arribar a aquesta posició de totes les orquestres holandeses.

La gènesi de la Quarta simfonia de Robert Schumann és un dels primers casos, en la història de la música, de revisió i transformació profunda d’una simfonia. Si bé va ser composta i estrenada el 1841, no va ser fins a deu anys després que l’autor en donà per bona una reorquestració que alleugeria significativament una instrumentació atapeïda. L’estructura de la peça també va ser alterada: diversos fragments es van suprimir i d’altres van ser-hi agregats.

Respecte al Concert de Weinberg que interpretarà Daniel Hope, hem de dir que l’interès per aquest compositor tan poc conegut és cada vegada més gran. Injustament menystingut, va viure bona part de la seva vida dins l’ostracisme i fustigat per raons polítiques i ètniques. D’origen modest, polonès i jueu dins la Unió Soviètica, va patir directament l’antisemitisme i les purgues estalinistes contra els artistes considerats contraris al règim. L’autor no va escoltar mai el Concert per a violí i cordes, op. 42. Tot i ser compost el 1948, es va estrenar a Moscou el 1999 i es va enregistrar per primera vegada el 2007 amb l’Amsterdam Sinfonietta. D’una estructura senzilla i lírica, influïda possiblement per l’amenaça sobre qualsevol indici de formalisme o experimentació agosarada, es tracta d’una obra que juga entre la jovialitat i la tragèdia, entre la ironia i la severitat. Weinberg, sens dubte, és un dels grans compositors soviètics i es mereix el seu lloc al costat de Xostakóvitx, Khatxaturian o Prokófiev.

Aquest concert es podrà seguir en directe diumenge al matí a les 11 h a través de Catalunya Música.