Thomas Strønen

El temps és un guia cec, pot ser, però el temps dirà si projectes com aquest del bateria noruec Thomas Strønen aconsegueixen dinamitar definitivament els marcs que circumscriuen determinats músics i músiques a determinats cicles i espais. El temps ho dirà, és clar, però Time is a Blind Guide integra tant un trio de jazz convencional com un de corda. El primer li obre les portes de l’univers jazzístic; el segon –no n’estic tan segur–, els de la música de cambra. De fet, també dubto del primer, perquè el que proposa Strønen no encaixa amb allò que alguns entendrien com a jazz. D’improvisació, n’hi ha. De fet, el propòsit de Strønen és que les composicions siguin meres pautes i que els músics toquin «el que els sembli adequat». Això, és clar, trenca els esquemes de la música de cambra. El cas és que aquest dilema s’acaba aviat: seieu a la butaca, obriu bé les orelles i deixeu-vos portar per una música essencialment bella. I què és la bellesa? Parlem-ne a la sortida.