Kraft

Que un so soni específicament com ho fa s'explica a través de l'espectre d'harmònics. És a dir, els sons no generen una única ona, sinó una suma de les ones, encara que la nostra oïda no sigui capaç de percebre’n, en general, el conjunt. Tot i això, la física acústica ens permet estudiar aquesta complexitat que constitueix l'especificitat del so a partir de la seva espacialització; per exemple, a partir de l'anàlisi espectroscòpica. Per això, Grisey parla d'”espais acústics”, ja que, tal com ell planteja, ja no treballa a partir de notes, sinó de sons; és a dir, des de l’obertura de l’espectre, que serveix per construir la peça. De sons i espai també en parla Kraft: el treball compositiu intenta fer palesa la “força” (com presenta el títol) del “poder del so”, no tan pendent del timbre específic de cada instrument sinó de la massa sonora. A més, proposa jugar amb l'escolta lineal que suggereix la construcció dels auditoris. Amb aquesta finalitat, s'amplifiquen els solistes i el so es difon per la sala. Al mateix temps, diversos grups instrumentals es distribueixen en diferents llocs de l'espai. A l'obra de Lindberg, l'espai acústic de Grisey va cap enfora.