Nicolas Altstaedt

Henri Dutilleux va crear la primera part de Trois strophes sur le nom de Sacher després que Rostropóvitx li proposés participar en un regal d’aniversari col·lectiu per al director Paul Sacher, i posteriorment va afegir-hi dues peces més. El regal consistia en un conjunt de variacions basades en el nom de Sacher, traduït musicalment a partir de la notació germànica, tal com havia fet Bach amb el seu nom en diverses obres, com ara la Suite en do m, BWV 1011. Les sis suites per a violoncel de Bach s’han d’entendre com un discurs unitari, elaborat amb coherència, i estan estretament lligades a la figura de Pau Casals, que va ser qui va rescatar-les de l’oblit i va convertir-les en una de les grans fites per als violoncel·listes. Casals deia que, en totes les suites per a violoncel de Bach, el preludi marca el caràcter general de l’obra, i puntualitzava que «l’inici de la cinquena suite, en do m, és obscur, dramàtic, amenaçador». El programa també inclou la Sonata per a violoncel, op. 8 de Zoltan Kodály, una altra obra clau del repertori per a violoncel, impregnada d’elements del folklore musical hongarès, i també Melodie de Jörg Widmann, un dels artistes contemporanis més polifacètics.