Belcea Quartet i Aris Quartett

Els tres Quartets de corda, op. 59 –coneguts amb el nom del comte a qui estan dedicats, Razumovski– van suposar un punt d’inflexió en la carrera compositiva de L. van Beethoven, que finalment va atrevir-se a escapar de les convencions clàssiques. Són obres tècnicament difícils, amb contrastos de dinàmiques i una magnitud sonora gairebé simfònica. A petició de Razumovski, el primer quartet inclou un tema popular rus que articula l’últim moviment.

El “Quartettsatz”, que és el primer moviment d’un quartet de corda que Franz Schubert no va acabar mai, té un cert aire tràgic i pertany a l’etapa madura del compositor.

El Quartet de corda n. 14, op. 142 és el penúltim quartet que Dmitri Xostakóvitx va compondre, ja malalt, i el violoncel hi té un paper predominant. 

A l’Officium breve (In memoriam Andreae Szervanszky), op. 28, György Kurtag fa un homenatge pòstum a Szervanszki i a Anton Webern, dos dels seus grans referents musicals. 

També interpretaran in-side, la quarta peça del cicle Brains, que Misato Mochizuki va compondre a partir d’algunes investigacions sobre el funcionament del cervell.