COVID-19. Mesures de Seguretat a L’Auditori de Barcelona. MÉS INFO

Compositors convidats 22-23

L’Auditori aposta aquesta temporada 2022-2023 per la compositora russa Sofia Gubaidulina (1931) i el danès Hans Abrahamsen (1952), dos autors que han desafiat, cadascú a la seva manera, els corrents hegemònics de la composició.

Sofia Gubaidulina

Gubaidulina reconeix que una cosa que li va dir Xostakóvitx –la influència del qual també es veu en la grotesca visita al món dels nens a Musical Toys–la va marcar profundament: «Sigues tu mateixa. [...] El que desitjo per a tu és que segueixis el teu propi i incorrecte camí.» Ser un mateix o una mateixa per a la seva generació –la que va començar a compondre als seixanta–, era una decisió arriscada: a l’atea Unió Soviètica i amb el pes de la censura – especialment dura als setanta–, Gubaidulina va buscar incansablement el seu propi llenguatge molt proper a l’espiritualitat catòlica, com es fa evident a The Lyre of Orpheus. La barreja inusual de timbres apareix en algunes de les seves peces des del començament de la seva carrera: li interessa explorar el canvi en la sonoritat no com a exercici merament intel·lectual, sinó com a part de la connexió amb el món interior, amb l’espontaneïtat. Exemples d’això són Music for flute, strings and percussion o Hour of the soul, en què l’ús principal i sinistre de la percussió es combina amb el chang, un instrument uzbek.
La visita al passat com quelcom no conclòs també es troba en Gubaidulina. El 2000 va ser convidada per la Internationale Bachakademie de Stuttgart a compondre una peça dins del projecte Passion 2000, la qual cosa va donar lloc al seu Johannes-Passion i, el 2002, a Johannes-Ostern. Així sorgeixen dues de les peces de la programació: directament, és clar, Reflections on the theme B-A-C-H, però també Chaconne.

Hans Abrahamsen

Format inicialment com a trompa, el danès Hans Abrahamsen es va endinsar en la composició en la dècada de 1970. Va renunciar aviat als corrents postavantguardistes per integrar-se a l’anomenada Nova simplicitat. El seu bagatge es posarà de manifest en l’estrena nacional que acollirà L’Auditori: el seu Concert per a trompa (2019). En alguns dels seus treballs –Nacht und Trompeten–, el vent metall es torna al·legòric: com una crida que convoca diferents veus del passat. Abrahamsen és un compositor prolífic, d’una banda pel seu treball a la Reial Acadèmia Danesa de Música, on treballa des de 1982, i d’una altra pel seu interès a repensar el seu treball o a orquestrar peces de compositors com Bach o Schumann. En aquests temps d’hiperproductivitat, la seva manera de compondre lenta i meditada és, sens dubte,estranya. Sigui com sigui, el seu interès pel passat sembla un exercici d’aprenentatge. Com ell mateix assenyala, «forma i llibertat: potser molta de la meva música ha estat un intent d’unir els dos mons». El seu treball a foc lent ha donat els seus fruits en els últims anys. Per a alguns especialistes en la seva obra, el punt d’inflexió arriba amb Schnee (2008), en què es condensa l’aprenentatge de l’aturada compositiva gairebé total entre el 1988 i el 1998 per la seva dedicació a l’estudi de Bach. D’allà sorgeix Let me tell you, una visita sui generis a Shakespeare.
Anar al principi