COVID-19. Mesures de Seguretat per accedir a L’Auditori de Barcelona. MÉS INFO

Compositors convidats

Compositors convidats

Thomas Adès, Cassandra Miller, Joan Magrané i Bernat Vivancos

Dos dels autors catalans actuals amb més projecció internacional són els protagonistes d’una temporada que compta amb la veu com a aparador privilegiat.

Joan Magrané (Reus, 1988) ha estat recentment compositor resident a les principals institucions del país. La seva música arrela en els fonaments de la tradició cultural occidental i, en particular, en l’univers de la polifonia renaixentista. L’arquitectura intricada de la música de Josquin Des Prez o d’Orlando di Lasso és un dels punts de partida d’una concepció musical que treballa el contrapunt com a element essencial. El resultat és una sonoritat diàfana, exempta d’elements superflus, d’expressió continguda i de profunditat geomètrica. Un vocabulari ple de figures suggeridoress, minuciosament carregat de sentit a la manera del madrigalisme del Seicento, fa que l’ofici de compositor, en el cas de Magrané, s’aproximi radicalment a l’escriptura i l’escansió del poeta. No és casual que la poesia sigui un dels pous que nodreix la seva obra: és constant la presència d’Ausiàs March, Pere Gimferrer o Francesc Garriga, bé com a matèria primera textual per embastar un llenç sonor, bé com a companya de vigília. De la mateixa manera, la referència als universos pictòrics de Dürer, Piero della Francesca, Miró o Fortuny és present al llarg de la seva trajectòria.

L’estada de Magrané a L’Auditori inclou la presentació a Catalunya d’Obreda per a orquestra, així com la presentació de Dos motets breus amb el Cor Jove Nacional de Catalunya i l’estrena de dos encàrrecs de la mà de l’OBC amb el Cor de L’Auditori i del prestigiós conjunt Graindelavoix.

Entre la lluminositat i l’ascesi, la música de Bernat Vivancos (Barcelona, 1973) és una síntesi de la tradició vocal d’encuny religiós i la sonoritat actual. Profundament vinculat a l’Escolania de Montserrat, l’empremta de l’experiència al monestir ha marcat una trajectòria que, després de transcórrer pel Conservatori Superior de Música de París i pel guiatge de Lasse Thoresen a Oslo, ha cristal·litzat en una veu única i inconfusible. En la seva producció, hi conflueixen traces de la música modal de diverses tradicions vocals occidentals i la recerca d’una harmonia viva i esplendent, d’inspiració espectral. La natura, la presència sonora de la fe i, en definitiva, la bellesa són els puntals que sostenen un món musical particular, poderosament humà i llampant, proper i universal. Al llarg d’aquesta temporada, vuit obres de l’autor –cinc de les quals en primícia absoluta– permeten accedir a un dels universos sonors més fascinants de l’actualitat.

Aquesta temporada és també la cloenda del retrat iniciat l’any passat a dues veus ben singulars del panorama internacional: Cassandra Miller i Thomas Adès.

La música de la compositora canadenca Cassandra Miller –una recerca constant sobre les possibilitats de reelaboració del material existent– és un ventall inesgotable de manlleus que impulsa un procés de composició que dissol les referències i els contorns. Tracery, Bel canto o Traveller Song són treballs precisos de dilució a partir de músiques vocals enregistrades.

Thomas Adès s’emmarca dins la característica empremta eclèctica i heterodoxa anglesa. La panoràmica de la seva invitació a L’Auditori acaba, d’una banda, amb l’estrena de Märchentänze, concert per a violí i orquestra, encarregat conjuntament per L’Auditori, la Finnish Radio Symphony Orchestra, la Danish National Symphony Orchestra i la Göteborgs Symfoniker, i de l’altra, amb la presentació de Winterreise de Franz Schubert amb el tenor Ian Bostridge.



Jordi Alomar

Anar al principi