Notícies

Lisi Andrés | 25 maig 2016

Clark Rundell substitueix Kazushi Ono en la direcció de la Missa de Bernstein

El mestre Ono no podrà dirigir els tres concerts de cloenda de la temporada de l’OBC per malaltia. Rundell és especialista en la música de Bernstein i ha estat especialment recomanat per Boosey and Hawkes, l’editorial que gestiona el llegat del compositor.

El director Clark Rundell dirigirà aquest cap de setmana la Missa de Bernstein a L’Auditori en substitució del mestre Kazushi Ono que s’ha vist obligat a cancel•lar la seva participació per malaltia. Rundell és especialista en la música de Bernstein i ha estat especialment recomanat per Boosey and Hawkes, l’editorial que gestiona el llegat del compositor.

La monumental Missa de Leonard Bernstein sonarà per primera vegada a Barcelona i posarà punt i final a la temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Els tres concerts de cloenda portaran a la Sala 1 Pau Casals de L’Auditori aquesta obra poc convencional que barreja l’espiritualitat dels textos litúrgics amb la teatralitat pròpia dels musicals nord- americans. Una obra d’art total que requereix de més de 270 músics i cantaires dalt de l’escenari i que inclou, a més de l’orquestra, una banda de jazz i rock, tres cors i dos solistes. La figura del Celebrant serà interpretada a L’Auditori pel baríton William Dazeley que debuta amb l’OBC en aquest concert. Per interpretar els més de 30 fragments vocals de l’obra s’ha comptat amb el Cor Lieder Càmera, el Cor Infantil Amics de la Unió, el Cor Madrigal i el Cor de Teatre, a més, de Bernat Rosés com a nen solista. Per dur a terme aquest concert s’ha comptat amb la col•laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Una obra amb molta història

La Gran Missa de Bernstein neix d’un encàrrec de la vídua Jacqueline Kennedy per a l’obertura del J. F. K. Center for the Performing Arts a Washington l’any 1971. D’ençà de l’assassinat del president Kennedy, Bernstein va mantenir sempre l’amistat amb la seva vídua, i en rebre l’encàrrec es plantejà compondre una missa, però aviat es va deixar seduir per la força de la música popular i del teatre musical. El compositor, que s’havia mogut tota la vida a cavall del musical de Broadway i les sales de concert clàssiques, hi va respondre amb una peça que demostra la necessitat espiritual dels humans, però que qüestiona les fes institucionals.

Darrere la teatralitat de la Missa, hi ha una música de gran qualitat i dificultat, que relaciona multitud d’estils: cant gregorià, rock, jazz, blues i música simfònica. Dos orgues, bandes de metalls, guitarres elèctriques, percussió, enregistraments en casset, solistes i cantants de pop conviuen per crear un món complex a partir de material trivial, gràcies a la tècnica heretada per Bernstein del seu mestre Charles Ives.