Repertori
Rafael Martínez Valls: Cançó d’amor i de guerra, sarsuela versió concert (1926) 90′ (Arranjament per a banda simfònica de Joan Casas)
Artistes
Banda Municipal de Barcelona
Francina: Mireia Dolç
Eloi: Albert Deprius
Avi Castellet: Carles Daza
Catrina: Laura Escudé
Baldiri: Ricard Sabata
Horaci: Andreu Miret
Narració: Montserrat Gomis i Ferran Frauca
Cor Ars Nova de Lloret i La Igualtat de Gavà (Joan Casas, direcció de cor)
Polifònica de Puig-Reig (Emmanuel Niubò, direcció de cor)
Salvador Brotons, direcció
Programa
PROGRAMA DE MÀQui no ha sentit mai la sardana En el Vallespir que canten Francina i el cor de noies a Cançó d’amor i de guerra, uns versos que han interpretat des de Montserrat Caballé fins a Salomé? ¿O Pirineu, tes blanques comes, l’ària greu i punyent d’Eloi i el cor de soldats que s’ha popularitzat al llarg d’un segle? La sarsuela de Martínez Valls, amb llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora, ha esdevingut una obra emblemàtica i alguns dels seus fragments han traspassat les fronteres teatrals i s’han convertit en emblemes de la música catalana.
El llibret se situa al Rosselló de l’any 1793, i la França revolucionària ambienta la història d’amor entre Eloi, un forjador, i Francina, la filla de l’amo. La partitura s’havia de titular inicialment Els soldats de l’ideal, però l’any 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera, es va adaptar una mica fins a transformar-la en la versió que tots coneixem, que es va estrenar al Teatre Victòria de Barcelona el 26 d’abril d’aquell any.
