Repertori
J. S. Bach: Concert de Brandenburg n. 3 en Sol, BWV 1048 (1711-1713) 11′
Elliott Carter: Interventions per a piano i orquestra (2008) 17′
Robert Schumann: Introducció i allegro per a piano i orquestra en re m, op. 134 (1853) 15′
Betsy Jolas: Letters from Bachville (2019) 16′ – Estrena nacional
Gustav Mahler: “Allò que em diu l’amor” de la Simfonia n. 3 (1893-1896) 25′
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Pierre-Laurent Aimard, piano
Ludovic Morlot, direcció
Programa
L’Auditori i l’OBC dediquen aquests concerts a la memòria de Jordi Maluquer, a qui hem acomiadat aquesta setmana. Jordi Maluquer era membre de la comissió artística de L’Auditori i va ser també membre del consell rector. Amb aquesta dedicatòria L’Auditori vol retre homenatge a la seva figura i a la seva enorme aportació a la cultura.
–
Des del seu refugi a la riba del llac Atter, Mahler va compondre una part significativa de la seva obra, un esguard que encara la fondària d’un continent complex, contradictori, ample i infinit a punt d’esclatar al tombant del segle XX. “Allò que em diu l’amor” és l’últim moviment que conforma la Tercera Simfonia, obra colossal composta a l’ocàs del segle XIX i un gran fresc sonor que, amb el procés de redempció humana com a substrat, beu d’imatges de la mitologia clàssica i de la natura per erigir un cant solemne a l’esperança.
Mahler fa servir referències a Des Knaben Wunderhorn (La banya màgica de la joventut) i a Així parlà Zaratustra, de Friedrich Nietzsche, per compondre un himne d’amor i lloança al creador del món i de les persones. La redempció de la humanitat a través de l’amor és el puntal d’un moviment que Mahler havia plantejat anomenar, també, Allò que em diu Déu, «en el sentit que Déu només es pot concebre com a amor», en paraules de l’autor.
Amb una de les trajectòries més singulars del segle passat, la música de la compositora francoamericana Betsy Jolas arriba per primera vegada a L’Auditori amb Letters from Bachville (Cartes de Bachville), un recorregut per Leipzig, la ciutat de Bach, des d’una perspectiva distòpica i calidoscòpica.
