Una poetessa de l’ecosistema sonor

Des de Tumblebird Contrails (2014), el diàleg amb la dimensió sonora de la naturalesa en general, i de les costes californianes banyades pel Pacífic en particular, és un fil conductor de l’univers creatiu de Gabriella Smith, familiaritzada des de la infantesa amb l’escolta atenta i sistemàtica de l’entorn natural. Res no és aliè a la seva música, de vitalitat rítmica, inventiva inesgotable i intel·ligència formal. Així mateix, la seva obra revela una aguda sensibilitat envers la variable espacial de la música, una de les aportacions principals de les avantguardes, que té el seu paradigma en el concepte de paisatge sonor d’R. Murray Schafer. Precisament, la riquesa semiòtica de la seva obra s’alimenta d’una capacitat sorprenent per incorporar-hi vivències perceptives particulars i atorgar-los una forma musical, en diàleg amb una gran diversitat de llenguatges.

Gràcies a la confluència de camins en la formació de la seva estètica, el pensament musical de Smith és rigorós sense perdre la frescor. A la influència de John Adams en la seva obra —reconegut com a mentor des del primer magisteri i palpable en la filtració d’elements concrets del postminimalisme nord-americà—, hem d’afegir-hi el domini de les formes clàssiques incorporades amb naturalitat i el pes de les músiques populars i de tradició no clàssica. En aquest aspecte, Smith és un testimoni brillant del nostre temps: una creadora que ha superat fronteres entre disciplines, manifestos, escoles i prejudicis per teixir mosaics musicals d’una gran bellesa a partir de retalls que es juxtaposen d’una manera sorprenent i inesperada. Si algú viatgés en el temps i aparegués entre nosaltres, podríem utilitzar l’obra de Smith per començar a explicar-li la nostra època. Això parla d’una obra que és testimoni del seu univers cultural i que, precisament per això, aspira a suportar el pas del temps.
Bioluminescence Chaconne i f(x)=sin²x−1/x, ambdues del 2019, són partitures privilegiades per calibrar la riquesa captivadora de la música orquestral de la compositora californiana.

LA-OBC-014 | Data de publicació: 04/09/2026

L'Auditori · Gabriella Smith: Orchestral Works

Obres

Bioluminescence Chaconne

(2019)

Per a Bioluminescence Chaconne, encàrrec de l’Orquestra Simfònica d’Oregon, que la va estrenar, cal una orquestra nombrosa, especialment en la percussió, que no és gratuïta: la gran diversitat tímbrica del món submarí és la llavor dramàtica de la partitura, que troba en la immersió aquàtica la seva font d’inspiració. El fenomen natural de la bioluminescència, propietat d’alguns organismes capaços d’emetre llum, va aparèixer en la ment de Smith al començament del seu treball, com un record de les immersions aquàtiques nocturnes a les illes del Canal, davant les costes de Califòrnia.

Dominant l’escriptura orquestral, les formes musicals i la paleta de recursos de l’escriptura contemporània Smith aconsegueix traduir una vivència directa de la naturalesa. El record de la iridescència verda del plàncton envoltant-la d’esclats verds en una immersió nocturna acompanyada de les ressonàncies marines converteix l’orquestra en un ecosistema viu on cada secció esdevé un factor biòtic en la seva interacció amb la resta. Les textures obtingudes per Smith recullen aquesta experiència i recreen una atmosfera única d’una gran heterogeneïtat acústica des de la superfície, on l’estratificació i la indeterminació tímbrica tenen un paper essencial, des dels trèmolos de les cordes al principi fins als timbres aïllats de la percussió al final. També hi ha l’aleatorietat, amb una aproximació rítmica en la percussió coherent amb la imprevisibilitat de l’entorn submarí.

La clau formal de l’obra es troba en la referència a la xacona, una forma que té l’origen en una dansa basada en la variació contínua d’una progressió harmònica que es repeteix. En aquest cas, el cicle biològic —basat en la circularitat— troba la seva expressió en el tractament lliure d’una forma musical basada en la repetició que es va reduint fins a esvair-se en una textura homogènia. Però el seu retorn mai no es produeix de la mateixa manera, sinó que torna transformat en aspectes com el color o la textura. Sense que hi hagi un programa narratiu tancat ni definit, un llarg crescendo acompanya aquest desplegament evolutiu circular en tres seccions que transiten des del registre agut fins al greu i se submergeixen en la densitat de la foscor per tornar a l’ambient lluminós i reposat de l’inici.

El de Smith és una mena d’“impressionisme” actual que beu d’una llarga tradició d’inspiració aquàtica, afegint-hi, en el seu cas, la força dramàtica d’un imaginari ecològic que mobilitza l’oient.

f(x)=sin²x-1/x

(2019)

f(x)=sin²x−1/x és una obra amb una gran concisió expressiva i singular dins del catàleg de la compositora. El sorprenent títol concentra la seva clau estructural en una funció matemàtica: Smith pensa aquí en conceptes i estructures que només després es coagulen en el so. En aquest sentit, la funció —amb l’oscil·lació que ofereix sin²x— és l’expressió del dibuix d’una corba que defineix formalment l’obra al llarg del temps i recull la bellesa de la matemàtica com a llenguatge de la naturalesa. En certa manera, també és una lectura irònica de les formes mateixes que hem heretat de la tradició clàssica.

L’orquestra amb què treballa aquí Smith és més reduïda que a Bioluminescence Chaconne, molt precisa i detallista en aspectes tècnics estructurals, com els glissandi o el col legno —tant battuto com tratto— en cordes, el frullato en vents o el paper determinant, altra vegada, de la percussió. La forma musical s’articula sobre dos eixos: l’horitzontal —x—, que expressa el temps, i el vertical —f(x)—, que expressa energia i contingut dinàmic.
La música avança cap a un primer clímax, després del qual decau i torna a emprendre el camí cap al punt culminant, que es perd en el silenci. Seguint una lògica de variació contínua, el moviment és cada vegada més ampli, mentre que l’energia augmenta i avança cap a l’absència de control. És un moviment que s’inicia, com en la teogonia, en la indeterminació absoluta i que avança fins a col·lapsar en un valor negatiu (−1/x) a mesura que la x s’apropa a zero. A f(x)=sin²x−1/x l’expressió matemàtica ofereix un desenvolupament narratiu materialitzat en la realitat acústica de les ones longitudinals, que necessiten espai-temps per propagar-se. Edgar Varèse afirmava que “cadascuna de les meves obres descobreix la seva pròpia forma”, per subratllar que la forma musical mai no és una estructura preexistent. El mateix passa amb l’equació matemàtica de la partitura de Smith, que funciona com a idea generadora a partir de la qual es produeixen tensions i distensions en la mateixa dinàmica del procés musical, des d’una singularitat inicial, administrant el caràcter irreversible del temps que ens ensenyen la termodinàmica i la física del no-equilibri: f(x)=sin²x−1/x ens parla d’un procés irreversible on el futur està obert. En mans de la compositora californiana, la música és aquesta ciència física i matemàtica de la que parlava Rameau, però també un organisme sonor viu de profunditat conceptual i poder emocional.

DIEGO ALEJANDRO CIVILOTTI

GABRIELLA SMITH

Gabriella Smith (1991) és una compositora l’obra de la qual convida els oients a trobar alegria en l’acció climàtica. La seva música neix de l’amor pel joc, de l’exploració de nous sons instrumentals i de la creació d’arcs musicals que transporten el públic a paisatges sonors inspirats en el món natural. Considerada una “sensació absoluta” (LA Times), la seva música “desprèn inventiva amb una personalitat acollidora, una energia estimulant i torrents d’alegria” (The New York Times).

Lost Coast, un concert per a violoncel i orquestra escrit per al seu col·laborador de llarga trajectòria Gabriel Cabezas, es va estrenar mundialment el maig de 2023 amb l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles sota la direcció de Gustavo Dudamel. Aquesta obra s’afegeix al seu concert per a orgue, Breathing Forests, escrit per a James McVinnie i també estrenat per la LA Phil, dirigit per Esa-Pekka Salonen. Entre els seus projectes actuals hi ha una obra de gran format per al Kronos Quartet, encarregada per celebrar la seva temporada del 50è aniversari, i una obra de la durada d’un àlbum per a yMusic que incorpora enregistraments de camp submarins. El desembre de 2023, la seva obra Tumblebird Contrails va ser interpretada al Concert del Premi Nobel per la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm, dirigida per Esa-Pekka Salonen.

El seu primer àlbum de llarga durada, titulat Lost Coast, va ser enregistrat amb Gabriel Cabezas i la productora Nadia Sirota als Greenhouse Studios d’Islàndia, i va ser escollit com un dels «26 àlbums preferits de 2021» per NPR Music i com un dels «àlbums de música clàssica que cal escoltar ara mateix» per The New York Times. Gabriel i Gabriella, com a duet de violoncel, violí, veu i electrònica, han actuat arreu del món, incloent-hi Reykjavík, Nova York i París.

Gabriella va créixer a la badia de San Francisco, on tocava i componia música, feia senderisme i travesses de muntanya, i col·laborava com a voluntària en un projecte de recerca sobre ocells cantaires.

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA

Ludovic morlot

Bioluminescence Chaconne

PRIMERS VIOLINS: Jaha Lee – concertino associada, Raúl García – assistent de concertino, Jordi Salicrú, Lev Mikhailovskii, Ana Galán, Sei Morishima, Ícar Solé, Walter Ebenberger, Ivan Percevic, Laura Pastor, Eugènia Ostas, Kàtia Novell, Francina Moll, Octavi Martínez | SEGONS VIOLINS: Emil Bolozan – assistent, Melita Murgea, Patricia Bronisz, Clàudia Farrés, Patricia Bronisz, Jana Brauninger, Francesc Puche, Alzy Kim, Antònia Escalas, M. José Balaguer, Arturo Seijo, Ivan Launes, Vladimir Chilaru | VIOLES: Ewelina Bielarczyk – solista invitada, Rocío Gómez – assistent invitada, Josephine Fitzpatrick, Sophie Lasnet, Miquel Serrahima, Andreas Süssmayr, Franck Heudiard, Christine de Lacoste, David Derrico, Oreto Vayá | VIOLONCELS: Jose Mor – solista, Charles-Antoine Archambault – solista, Marc Galobardes, Vincent Ellegiers, Irene Cervera, Blai Bosser, Lourdes Duñó, Elena Gómez | CONTRABAIXOS: Christoph Rahn – solista, Dmitri Smyshlyaev – assistent, Matthew Nelson, Anna Grau, Apostol Kosev, Nenad Jovic | FLAUTES: Francisco López – solista, Beatriz Cambrils, Ricardo Borrull – flautí | OBOÈS: Rafael Muñoz – solista, José Juan Pardo, Dolors Chilalt – assistent | CLARINETS: Pedro Franco – solista invitat, Francesc Navarro, Alfons Reverté – clarinet baix | FAGOTS: Silvia Coricelli – solista, Pablo González, Slawomir Krysmalski – contrafagot | TROMPES: Juan Conrado Garcia – assistent de solista, David Bonet, Pablo Marzal – assistent, Artur Jorge | TROMPETES: Mireia Farrés – solista, Sergi Serra, Biel Pelfort | TROMBONS: Gaspar Montesinos – assistent, Carlos Fluixà, Raúl García | TUBA: Moisès Hidalgo | TIMBALES: Fernando Llopis – solista | PERCUSSIÓ: Joan Marc Pino – solista, Juan Francisco Ruiz, Ignasi Vila

f(x)=xsin²x-1/x

PRIMERS VIOLINS: Jaha Lee – concertino associada, Raúl García – assistent de concertino, Pedro Rodríguez – assistent de concertino, Walter Ebenberger, Sarah Bels, Kàtia Novell, Yúlia Tsuranova, Pilar Pérez, Natalia Mediavilla, Aria Trigas, Laura Pastor, Ana Galán, Anca Ratiu, Ana Kovacevic | SEGONS VIOLINS: Ivan Percevic – solista, Emil Bolozan – assistent, M. José Aznar, Patricia Bronisz, Melita Murgea, M. José Balaguer, Clàudia Farrés, Clara Vázquez, David Olmedo, Paula Banciu, Jana Brauninger, Oleksander Sora | VIOLES: Aine Suzuki – solista, Pawel Krymer – assistent invitat, Josephine Fitzpatrick – assistent, Andreas Süssmayr, David Derrico, Christine Delacoste, Adrià Trulls, Franck Heudiard, Sophie Lasnet, Oreto Vayá | VIOLONCELS: Charles-Antoine Archambault – solista, Audun Sandvik – assistent invitat, Vincent Ellegiers, Joan Rochet, Marc Galobardes, Manuel Martínez, Lourdes Duñó, Yoobin Chung | CONTRABAIXOS: Christoph Rahn – solista, Dmitri Smyshlyaev – assistent, Jonathan Camps, Apostol Kosev, Matthew Nelson, Albert Prat | FLAUTES: Christian Farroni – assistent, Ricardo Borrull – flautí | OBOÈS: Dolors Chilalt – assistent, Pau Roca | CLARINETS: Víctor de la Rosa – solista invitat, Francesc Navarro | FAGOTS: Silvia Coricelli – solista, Noé Cantú | TROMPES: Juan Conrado Garcia – assistent de solista, David Bonet, Pablo Marzal – assistent, Joan Aragó | TROMPETES: Mireia Farrés – solista, Adrián Moscardó, Andreu Moros | TROMBONS: Gaspar Montesinos – assistent, Vicent Pérez, Raúl García | TUBA: Daniel Martínez | TIMBALES: Víctor Segura – solista

FOTOGRAFIES: May Zircus | ASSISTÈNCIA TÈCNICA DE SO: Toni Vila, Alejandro Parra, Oriol Baulenas | PRODUCCIÓ MUSICAL: Matthew Bennet (Bioluminescence Chaconne) i Nacho de Paz (f(x)=sin²x−1/x) | ENGINYER DE SO: Hugo Romano | MESCLA I MASTERING: Santi Barguñó i Nico Roig | DISSENY GRÀFIC: Lorena Alonso Noblom | PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Mireia Pacareu | DIRECCIÓ EDITORIAL: Santi Barguñó

Àlbum enregistrat al juliol de 2023 (f(x)=xsin^2x-1/x) i juliol 2024 (Bioluminescence Chaconne) a la Sala 1 Pau Casals, L’Auditori de Barcelona.