Repertori
VERDI: Rèquiem
Artistes
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)
Pablo González, director
Maria Luigia Borsi, soprano
Ildiko Komlosi, mezzo
Russell Thomas, tenor
Riccardo Zanellato, baix
Cor del Gran Teatre del Liceu
Cor de Cambra del Palau
Programa
Pablo González dirigeix una de les òperes de rèquiem preferides pel gran públic amb motiu del bicentenari del naixement de Verdi.Notícia d’última hora: Per problemes de salut, Evelina Dobraceva substituirà a Maria Luigia Borsi
Tot i ser un creient més aviat escèptic, Verdi era un home d’una profunda espiritualitat. I coneixia prou bé el repertori religiós: havia estat assistent de l’organista de la catedral de Busetto. Revisant la partitura original abans de l’estrena milanesa (22 de maig de 1874), el director Hans von Bülow va definir aquest Rèquiem tan popular –amb prou sornegueria– com “l’última òpera de Verdi, vestida amb sotana”. Certament, la textura melòdica d’aquesta obra l’allunya dels estils canònics de la música religiosa occidental. Verdi, que després de Nabucco i la trilogia popular (Rigoletto, Il Trovatore i La Traviata) es podia reivindicar justament a ell mateix com el compositor més famós del món, la va escriure amb una llibertat estètica que l’apropa al gènere operístic. Els orígens de la peça es remunten al 1868, quan, amb motiu de la mort de Rossini, Verdi va proposar als mandataris de Bolonya una missa de difunts escrita pels millors compositors italians. El projecte no va fructificar, i el compositor –que ja tenia esbossos del – el va acabar component tot sol, també colpit per la mort de l’escriptor i pare de la pàtria italiana Alessandro Manzoni, per qui sentia una autèntica devoció. Això explica la intensitat d’una obra titànica, amb autèntiques espurnes d’emoció i que demana el màxim esforç vocal als solistes i al cor.
Descarregues