13 L’OBC AMB L’ESMUC

Una altra vegada, l’art sonor homenatja temps pretèrits. Fauré va escriure l’amable i lleugera Masques et bergamasques, op. 112 com a homenatge a l’esplendor de les fêtes galantes de la societat aristocràtica del segle XVIII . Encarregada pel príncep Albert I de Mònaco el 1919, la música havia d’il·lustrar un ball cortesà amb disfresses de l’estil Commedia dell’Arte. De fet, el títol de l’obra remet a un poema de Verlaine, Clair de lune, inspirat precisament en les festes gales del rococó. El Concert per a dos pianos en Re menor de Francis Poulenc, escrit el 1932, és també un homenatge particular a la història sonora del passat. Tot i mostrar influències del jazz, com passa amb el Segon de Ravel, cita expressament el concert K.365/316a per a dos pianos de Mozart, els dos de Liszt i l’obra d’Igor Markévitx. Per tant, res millor que cloure la festa amb la segona suite Daphnis et Chloé de Ravel, un gojós ballet d’estil mitològic escrit el 1909 i l’obra més llarga del compositor, que acaba amb la popular Danse générale.