L'Auditori

Europa 1610: Les noves músiques

La revolució musical que va tenir lloc a principis del segle XVII a Itàlia només té parangó en els primers anys de segle XX. De la mateixa manera que Schönberg, Stravinsky i molts altres van voler canviar el rumb de la música en diferents sentits, el primer Barroc va donar peu a una gran varietat d’innovacions i en ambdues èpoques van sorgir aspres polèmiques.

El protagonista d’aquesta època, malgrat ell mateix, és indubtablement Claudio Monteverdi, autor de les famoses i sumptuoses Vespres que es van publicar ara fa 400 anys a Venècia i que inauguraran l’edició 33 del Festival de Música Antiga de Barcelona. Aquesta obra juxtaposa, amb gran mestratge i de forma miraculosament natural, l’anomenada prima prattica (l’estil antic) amb la seconda prattica (l’estil nou). De la mateixa manera que fins després de la Segona Guerra Mundial es va seguir composant en un estil romàntic, l’idioma antic de la polifonia no va desaparèixer. Contràriament, va tenir una gran darrera època florida al segle XVII, particularment a la Península Ibèrica i a Anglaterra. Al mateix temps que Monteverdi reinventava la música, Victoria i Byrd portaven l’estil antic polifònic a un nou cim vertiginós. L’edició del festival d’enguany presenta tot aquest paisatge musical europeu tan variat i ple de contrastos.

Al costat de músics i formacions apreciades, com ara L’Arpeggiata, La Colombina o Marco Beasley, tinc el plaer de presentar-vos una bona selecció internacional de la nova generació que, així com Monteverdi, està mostrant el seu talent per donar un nou impuls a la música antiga sense oblidar l’ensenyament dels seus grans mestres.

Jan Van den Bossche
direcció artística