L'Auditori

Rafael Moneo

José Rafael Moneo Vallés neix en Tudela (Navarra) l’any 1937. Estudia a l'Escola d'Arquitectura de Madrid, titulant-se l’any 1961. El 1970 obté la càtedra d'Elements de Composició de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i el 1980 s'encarrega de la de Madrid fins el 1985, any que és nomenat Chairman de la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard, càrrec que manté fins el 1990. En l'actualitat Rafael Moneo és Josep Lluis Sert Professor of Architecture en la Graduate School of Design de Harvard.

Del seu treball professional convé destacar el Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida (1986), l'Estació d’ Atocha a Madrid (1992), la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma de Mallorca, el Museu Davis de Wellesley College a Massachusetts (1993), els Museus d'Art Modern i Arquitectura a Estocolm (1998), el Nou Edifici per a l'Ajuntament de Múrcia (1998), l'Auditori i Centre de Congressos Kursaal de Sant Sebastià (1999), el Museu de Belles Arts a Houston, Texas (2000), la Nova Catedral de Los Ángeles (2002), l'Arxiu General de Navarra a Pamplona (2003) i l'Hospital Matern-Infantil Gregorio Marañón de Madrid (2003), entre d’altres.

L'activitat de Rafael Moneo com arquitecte va acompanyada per la que desenvolupa com conferenciant i crític. Co-fundador de la revista Arquitecturas Bis, els escrits de Rafael Moneo s'han publicat a nombroses revistes professionals i la presentació del seu treball mitjançant exposicions i conferències, l’ha dut a institucions a un costat i a l'altre de l'Atlàntic.

Rafael Moneo ha rebut nombroses distincions, entre d’altres el Premi Pritzker d'Arquitectura el 1996 i la Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects el 2003. Triat Acadèmic de Belles Arts el 1997, va prendre possessió de la seva plaça al començament de 2005.